28/12/2011

El sastre valent i els gats amb botes

2 min

Per si a algú li'n quedava cap dubte, la declaració davant del jutge del sastre José Tomás va resultar concloent: sí, hi havia una trama corrupta que vinculava alts dirigents del PP valencià i altíssims càrrecs de la Generalitat valenciana (alguns, com Francisco Camps, a més de ser tan alts, sembla que tenen els malucs grossos) amb una xarxa dedicada al mercadeig d'articles de luxe a canvi de tractes de favor en la concessió de sucosos contractes amb l'administració pública. Ho demostra el pressing de què va ser objecte el sastre Tomás per part del president de la Generalitat en persona, el susdit Camps, perquè tingués la boca closa. Vaig trobar especialment sucós el detall que la dona de Tomás, que ja en devia estar fins al capdamunt, li arribés a demanar al seu marit que digués sisplau a Camps que els deixés tranquils.

"Si em treus d'aquesta no et faltarà res", diu Tomás que li va dir Camps, fent el paper del dimoni a les rondalles populars. Naturalment no és feina dels columnistes emetre sentències, sinó del magistrat instructor José Flors. Però sí que podem dir que, a diferència de les declaracions del mateix Camps, del querubí Ricardo Costa i de la resta d'imputats en l'afer, la de José Tomás va sonar contundent, coherent i sincera: la declaració d'un home que es treia un pes del damunt, després de molt de temps d'aguantar unes pressions tan grotesques com insuportables. D'altra banda, la cara que feien Costa i Camps mentre el sastre anava debanant la seva versió dels fets era un poema. Una de les coses que perdran a aquest parell, a més de la seva indecència, és la falta de control sobre la seva expressivitat.

Ara bé, el més interessant de la declaració de José Tomás va ser el moment en què va recordar la seva vinculació personal no tan sols amb els acusats, sinó també amb el partit al qual pertanyen: "Jo he estat votant del PP -va dir-, i els tenia molta admiració; els apreciava moltíssim". Ignoro si el sastre Tomás és encara votant del PP, però el que sembla clar és que l'admiració i l'apreci se li han esvaït, per dir-ho com el replicant de Blade runner , com llàgrimes dins la pluja.

És interessant aquest punt perquè, en enunciar-lo, el sastre Tomás es convertia en portaveu involuntari de tots els votants del PP que en els últims anys s'han vist decebuts pel comportament extraordinàriament delictiu del seu partit, en casos com el mateix Gürtel o el Palma Arena. Algú dirà que tan decebuts no es deuen haver sentit, quan, a pesar d'aquest panorama infecte, el PP revalida o guanya majories absolutes a tot arreu, i es troba en el seu moment de màxim apogeu. És així, però a banda dels resultats electorals (que responen a una pila de factors) i de les sentències judicials (ídem), del que sens dubte s'ha de sentir culpable el PP és d'haver contribuït poderosament, amb el seu exemple nefast, a la descomposició ètica de la política i de la societat a la qual suposadament serveixen. Seria bo que Don Mariano hi pensés una mica, en això.

stats