VISCA EL SISTEMA

Lesmes i altres colonialismes

Cs, Vox i el PP van anar a refregar pels nassos dels veïns d'Altsasu el poder de l'Estat 

La carta de comiat del president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, al ja difunt jutge titular del tristament famós jutjat número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer (de comiat i no de condol, perquè va ser escrita encara en vida de Ramírez Sunyer, i s'hi adreça directament) no tan sols evidencia una vegada més la politització de la justícia a Espanya, sinó que exhala una ferum colonialista que tomba d'esquena. A banda de fer-hi servir la cursileria inflada que és pròpia dels presumptuosos quan es posen sentimentals, i a banda també d'afirmar que va canviar el rumb de la història d'Espanya, Lesmes li escriu al seu amic i col·lega: “Pero ese cumplimiento [el del deure] adquiere dimensiones heroicas cuando todo cuanto te rodea se convierte en hostil. Pienso que es en ese preciso momento cuando el hombre comienza a ser la medida de todas las cosas y a dar también la medida de sí mismo”.

És a dir: a més de donar a la frase del filòsof antic Protàgores (un dels que Junqueras explica a les seves classes als reclusos), “L'home és la mesura de totes les coses”, un significat erroni, el que fa Lesmes és elogiar des de la capital del Regne un governador colonial que ha tingut el coratge i la determinació de ser inflexible (fins i tot implacable) a l'hora d'aplicar la llei (la llei del Regne, s'entén) en un entorn de salvatges i aborígens que no pensen més que a revoltar-se i a fer-li la punyeta. Lesmes parla des de la superioritat i la fanfarroneria de l'home de poder que s'admira del fet que un dels seus, que podia haver fet una vida més còmoda (a Lesmes el fascina que Ramírez Sunyer abandonés l'enginyeria, que considera “hermosa y creativa”, per dedicar-se al dret, tan ingrat), es decideixi a plantar cara a la xusma, amb tots els perills inenarrables que això comporta. Aquest “cuando todo lo que te rodea se convierte en hostil” resumeix, en definitiva, el que pensa Lesmes no tan sols dels polítics independentistes, sinó de Catalunya i els catalans. Deixem ara de banda l'escàndol de la sentència reversible sobre les hipoteques, o quan Lesmes va condemnar el Suprem a ser un tribunal no tan sols polititzat, sinó també venut a la banca.

Aquest esperit colonial és exactament el mateix que van mostrar Ciutadans, Vox i el PP en la seva visita de diumenge a Altsasu. A més de fer palesa per enèsima vegada la nostàlgia d'ETA que sent el nacionalisme espanyol (la infinita estupidesa de la banda terrorista va ser un agent colonitzador de primer ordre), hi van anar a refregar pels nassos d'uns altres presos polítics –els joves absurdament condemnats amb l'agreujant d'odi– i dels seus familiars i veïns el poder d'un estat pel qual s'han de sentir subjugats. No volen que se'n sentin ciutadans, d'aquest estat: volen que tremolin de por en presència d'un guàrdia civil o de qualsevol funcionari d'aquest estat, com en el seu moment havien de tremolar els indis americans davant de la creu i l'espasa. Com va escriure Machado, “desprecian cuanto ignoran”.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF