Publicitat
Publicitat

Diner, mentides i cintes d'espies

Els anys d'abundància fàcil ens van convertir en una societat de moral distreta. Enmig de la laxitud ambiental, certament, hi havia persones rectes. Però la seva integritat, darrerament, havia hagut de mantenir-se en contra del corrent general. La seva honradesa era objecte d'escarni social, i només l'han vista premiada per les nits de son plàcid que proporciona una consciència tranquil·la, que déu-n'hi-do. El que hauria d'haver estat habitual, la common decency de què ens parlava diumenge a l'ARA Ignasi Aragay citant Orwell -tan pròpia de les classes modestes que havien fet virtut de les estretors quotidianes-, aquests anys de creixement ximple es va convertir en una heroïcitat quixotesca. Tot el que ara esclata no és d'ara: és de quan no hi havia crisi, de quan se suposava que anàvem tan bé que fins i tot ens esgarrifàvem que hi haguessin sous de només mil euros.

TAMBÉ S'HA DE DIR que la tebior moral no és un tot o res, que hi ha gradacions -o degradacions-, i que la generalització de l'abús acaba relativitzant la percepció subjectiva de la seva gravetat. De manera que la consciència d'on comença o acaba la corrupció, de fins on se n'és inductor o còmplice, aquests darrers anys s'havia desdibuixat. Tots l'hem coneguda de ben a prop, aquesta societat tèrbola. Però fins fa poc, havíem girat la cara cap a una altra banda per no haver-la de mirar fit a fit. Hem estat terriblement indulgents davant de l'abús i la mentida. I que uns n'hagin tret més profit que d'altres sovint ha estat més conseqüència de les oportunitats que no pas dels escrúpols. Dit d'una altra manera: hi ha un fil de continuïtat que va des del directiu bancari que s'atribueix un pla de pensions de vuit milions d'euros o del polític que n'acumula vint-i-dos milions en un compte de Suïssa fins a cadascuna d'aquestes 30.000 famílies que seguien cobrant la pensió de l'avi difunt o de totes les factures que hem cobrat i pagat sense IVA.

PERÒ L'ENDURIMENT de les condicions de vida, econòmiques, polítiques i socials, ens ha mostrat l'obscenitat d'allò que teníem al voltant. I és que ara gires el cap i veus més de la mateixa cosa. No sé si la imatge evangèlica que cantava Pi de la Serra als anys seixanta -la d'aquells "sepulcres blancs per fora, per dintre ben podrits" a l'inici de l'enrunament d'aquella altra moral corrupta del franquisme- no torna a ser l'adequada. Però, certament, l'arrebossat de convencions farisaiques que ens protegia s'està desencrostant. Hi ha moltes raons per a la indignació del poble ras, que és qui més ha rebut. I probablement n'hi ha prou i de sobres per provocar respostes individuals i col·lectives encara més irades de les que estem veient.

TANMATEIX, MÉS QUE no pas ganes d'afegir llenya al foc i d'apuntar-me al cor de moralistes escandalitzats, em desassossega saber sobre quines actituds haurem de bastir la nova societat que hauria de ser capaç de refer la confiança perduda. Rieu-vos-en del suposat perill de trencar la cohesió social pel fet de voler escollir democràticament un horitzó nacional: allò que realment és a punt d'ensorrar-nos és aquest clima en què ningú ja no es fia de ningú. Els espies triomfen quan una societat funciona sobre l'ocultació i la mentida que protegeix el poder corrupte que facilita l'obtenció de diner fàcil. I ara que falten els diners, tots es delaten en cascada, i mostren la misèria dels seus silencis anteriors.

A MI EM COSTA MOLT creure que puguem tornar al sentit de decència comú a partir de grans catarsis col·lectives o de regeneracions radicals. Em refio més de la voluntat clara de revisar exhaustivament les causes de tot plegat, de la capacitat per reconèixer el dany causat, del compromís precís per esmenar allò que ens ha portat on som i de l'exemplaritat dels qui assumeixin responsabilitats més enllà de les que es deriven de l'acció judicial. És un camí llarg, el de la recuperació de la confiança, perquè més que no pas grans conversions difícils de creure demana l'hàbit d'una llarga pràctica virtuosa.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF