CRÍTICA DE TV

L’autèntic drama de TV3

Que 'Drama' sigui bilingüe és, en realitat, un mèrit. Especialment perquè l'ha pagat TVE

Dilluns a la nit TV3 va estrenar Drama, una bona sèrie sobre les vicissituds de l’Àfrica, una noia de vint-i-tres anys que comparteix pis a Barcelona amb dos amics més, el Jordi i l'Scarlett. Quan descobreix que està embarassada té clar que no vol tenir la criatura però sí que el corresponsable de la concepció comparteixi el drama de l’avortament amb ella (d'aquí, el títol). El problema és que no té clar qui és i, per tant, es produeix un embolic coral que crearà la tempesta perfecta perquè es desenvolupi l’argument. La gran virtut de Drama és que, de tot plegat, no en fa un drama. Al contrari. És una sèrie àgil i alegre que prioritza la capacitat dels personatges per tirar endavant.

Però, fent honor al títol, el drama s’ha desfermat perquè s’ha emès una sèrie bilingüe a TV3. Però que sigui bilingüe és, en realitat, un mèrit. Especialment perquè qui l’ha pagat és Televisió Espanyola per a la seva plataforma digital Playz, que ha respectat íntegrament l’ús del català. Tant de bo això passés més sovint en les produccions d’àmbit estatal. TV3 l'ha emès ara perquè Drama forma part de l’intercanvi de sèries de ficció que hi ha hagut entre cadenes per tal de tenir nou entreteniment en època de vaques magres, igual que ha fet amb La forastera i Pep. El bilingüisme de Drama, a més, és absolutament coherent i realista i en cap cas presenta el català com a llengua secundària, sinó d’igualtat i convivència amb el castellà. És la llengua d’ús habitual entre els tres protagonistes de la sèrie. Per descomptat, és imprescindible que una de les funcions de TV3 sigui normalitzar i fomentar l’ús social del català a través dels seus professionals i en els informatius i programes de la cadena. La ficció pot ser més flexible sempre que la presència i normalitat del català sigui tinguda en compte. Al Polònia, per exemple, també hi ha esquetxos que són íntegrament en castellà per ajustar-se a la realitat dels personatges parodiats. I no passa res.

La llàstima és que, en una sèrie com Drama, ens acabem fixant en el menys important: que s’hi parli el castellà. L’equip de guionistes ha fet una molt bona feina: els conflictes estan ben tramats, els diàlegs semblen espontanis, han fugit dels estereotips, és moderna, no hi ha pretensions moralistes, connecta bé amb la generació mil·lennial, que és per a qui està pensada, i sap crear relacions especials entre els personatges. Els vincles entre l’Àfrica i la seva àvia, o el seu pare o els seus companys generen escenes televisivament boniques. Tot i que no pretén transmetre valors, la sèrie desprèn subtilment uns rols femenins que s’equivoquen sense culpabilitzar-los i uns rols masculins positius que no s’ajusten al perfil del mascle alfa. El càsting i les interpretacions són excel·lents. La sèrie confirma l’esplèndida actriu que és Elisabet Casanovas. I això és transcendental: Drama posa en valor un star system català que, en bona part, ha nascut (i crescut) en produccions de ficció de TV3. Unes produccions que ara estan en perill de desaparèixer. I aquest és l’autèntic drama de TV3.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF