CRÍTICA TV

El rei s’ha mort?

Un dia històric i el periodisme televisiu està de vacances

El rei emèrit es fuga d’Espanya. Un dia històric i el periodisme televisiu està de vacances. Després de fer-se públic el comunicat de la Casa del Rei, a qui se li va girar més feina dilluns a la tarda va ser a la periodista Pilar Eyre, amb el do de la ubiqüitat, que entrava per telèfon simultàniament al 3/24 i a Cuatro.

En aquell moment, a La 1 de TVE feien la sèrie Acacias 38 i després, a España directo, ometien la notícia històrica, que quedava relegada a les rodes informatives del canal 24h. La programació d’Antena 3 era tota una declaració de principis: feien Pasapalabra. A Telecinco, el Sálvame tomate es limitava a posar un rètol on informava que Joan Carles havia abandonat el país, però els tertulians es barallaven sobre el gran trampolí que va suposar el Telecupón per a Makoke, exdona de Kiko Matamoros. Els problemes de l’Espanya real.

A La Sexta encara va ser més paradigmàtic: parlaven de la corrupció del "rei del cachopo" (una mena de carn arrebossada) quan van haver d’interrompre el guió previst del Más vale tarde per abordar l’última hora del rei campechano. Ho van fer, això sí, amb més èmfasi que a la resta de cadenes. Antonio García Ferreras intervenia d’urgència per telèfon per disfressar d’informació privilegiada el mateix que deien a la resta de mitjans. En tot moment, però, va mantenir un discurs molt protector amb la Casa del Rei i Felip VI. A TV3 emetien l’enllaunat No tenim vergonya, un títol que també esdevenia al·legòric en aquell context, i havies de posar el 3/24 per tenir els detalls més elementals sobre la notícia.

Tots els informatius del vespre van obrir, lògicament, amb la fugida. Tothom a remolc del comunicat i sense novetats que anessin una mica més enllà. A aquella hora del vespre ningú aportava cap informació complementària sobre el cas: ni el parador del rei emèrit, ni com ni quan hi havia viatjat, ni qui assumia les despeses de la nova aventura del monarca. Però a Antena 3 noticias va passar un fet entre còmic i periodísticament fascinant. El vídeo complementari a la notícia de la fugida del rei era, clarament, l’obituari que tenien preparat per a Joan Carles. El vídeo tenia el to i l’enfocament propi de les necrològiques televisades, era un repàs -generós i acrític- de la seva biografia: el naixement, les seves grans gestes, les petites relliscades i els seus hobbies. Ens recordaven fins i tot que era “ aficionado al deporte” i les seves proeses a alta mar. Si algú desconnectat de l’actualitat posava Antena 3 en aquell moment hauria cregut que el rei emèrit s’havia mort aquella mateixa tarda.

En el prime time televisiu, en un dia històric a Espanya, cap programa especial per aprofundir periodísticament en la fuga del rei emèrit. Ja havíem tingut prou senyals televisius... Pasapalabra, No tenim vergonya i el rei del cachopo per no parlar del gran xoriço. I, esclar, a la nit a TVE, en comptes d’un especial per a l’anàlisi, emetien el concurs Typical spanish, ballaruques amb Mario Vaquerizo i tota la patuleia. Molt typical. I tant.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF