La nova presa de pèl de Cárdenas

Els aprenents de mags ja els aguantem a les sobretaules familiars i sopars de feina

MÒNICA PLANAS
MÒNICA PLANAS Periodista

TVE ja ha estrenat 'Pura magia', el programa setmanal de Javier Cárdenas, que li permet seguir ingressant la morterada, tot i que aquesta vegada a ell no se’l veu. Només n’és l’ideòleg i director. Ja és la segona temporada d’aquesta mena de concurs de mags que es desenvolupa com si fos una espècie d’acadèmia d’'OT' en versió 'cutre' mileurista. Un programa de màgia sense cap mena de màgia, ni elegància, ni sofisticació, ni imaginació, ni originalitat, ni creativitat, ni sentit de l’humor, ni modernitat, ni sorpresa, ni fascinació, ni il·lusió. El Mag Lari és el mestre de cerimònies i director d’una acadèmia de dubtosa qualitat i existència. Espero que com a mínim estigui content amb les americanes que porta, perquè l’espectacle televisiu del qual participa no el prestigia com a professional ni li permet destacar com a mag.

Sexisme per art de màgia

El jurat, una mica eclèctic, està integrat per Anthony Blake, un dels pocs mags a la televisió que quan treballava se li veien els trucs des del sofà de casa; la Maga Inés; el coreògraf per excel·lència Poti, que va allà on el demanen i per al tema que convingui, i la Nina, que això de la màgia li queda una mica agafat pels pèls.

La dinàmica del programa és absolutament caduca. Els membres del jurat han d’aixecar un bastó amb una carta per fer les seves valoracions, com si l’electrònica encara no hagués arribat a la televisió. Els concursants entren com un ramat de cabres, creuant l’escenari, només començar, amb la mateixa sofisticació artística d’una festa de final de curs de primària. Hi ha un cos de ball integrat majoritàriament per noies amb poca roba que quan convé fan de 'partenaires' d’algun mag massa solitari. Les ballarines amenitzen les transicions com en els millors temps de la Raffaella Carrà. Els trucs de màgia que fan els candidats són els que ja vèieu de petits: dones que es parteixen per la meitat, trucs amb pilotetes d’esponja, caixes on apareixen objectes (com un cub de Rubik, per exemple), objectes que neixen entre els dits dels mags (uns CD), mentalisme per endevinar noms de famosos morts com Lola Flores, coloms que surten d’un mocador i els guarden en una gàbia de barrots i dones que desapareixen de dins d'un bagul o flotant enmig de dues cadires. I tot amb aquesta afectació i amanerament facial i corporal dels mags. Gairebé tenia més gràcia el vídeo de participants descartats, desastres i tòpics de màgia que la resta.

La màgia fa il·lusió veure-la quan és molt bona, et sorprèn i et provoca aquell estat de xoc en què no et pots creure que tingui truc. Els aprenents de mags ja els aguantem a les sobretaules familiars, celebracions de comunions i sopars de feina. A 'Pura magia' no hi ha cap símptoma de ser el 2018, amb tot el que el segle XXI comporta. L’única màgia de 'Pura magia' és la de fer-nos viatjar en el temps i transportar-nos a la tele més tronada dels anys 80.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF