PAREUMÀQUINES

La dura pugna de Sánchez i Torra per ser l’enemic públic número 1

ALS DIARIS CONSERVADORS espanyols se’ls ha girat feina des que Pedro Sánchez va accedir a la Moncloa. Acostumats a enfocar el bombardeig (metafòric, de moment) sobre un sol enemic, la conjunció universal de dos elements de maldat demostrada (Sánchez i Quim Torra) porta a una pugna aferrissada per nomenar l’enemic públic número 1. Ahir ho era Pedro Sánchez –ja castigat per l’exhumació de Franco–, que rebia pel pacte amb Podem que permet saltar-se el veto del PP al Senat. Aconseguia el consens d’ El Mundo i La Razón, que el comparaven amb el més dolent dels dolents vius, Nicolás Maduro. La Razón acusava el socialista de “suplantar la democràcia representativa” aplicant “la mateixa lògica del chavisme a Veneçuela”, i El Mundo s’hi sumava afegint la comparació amb una altra germaneta de la caritat, Viktor Orbán. El dia que Sánchez tracti l’oposició com ho va fer Rajoy, ja el compararan amb Hitler.

El flanc de Torra quedava una mica descuidat, només una pinzellada d’ un veterà com Hermann Tertsch, a l’ Abc: al mateix article, demanava declarar l’estat de guerra a Catalunya com es va fer el 1934 i acusava Sánchez d’emular el cop de Nicolás Maduro. Ja se sap que hi ha cops bons i cops dolents.

Torra, el pioner

Era El Español qui duia la dosi d’assenyalar Torra per un cartell amb un llaç groc en forma de soga i una cita antimonàrquica de Shakespeare. No importa que el col·lectiu que ha reivindicat l’acció hagi fet en altres ocasions sàtira del Procés. Tampoc que la cita sigui de Shakespeare, que no seria un integrant del CDR de Folgueroles: El Español conclou que Torra ha aconseguit instaurar l’odi al rei a Catalunya. Mèrit incommensurable tenint en compte que des del 1714 gran part del poble català ha sentit pels Borbons un amor infinit.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF