Publicitat
Publicitat

La calma impossible

El Girona vol seguir somiant i els japonesos aterren a Sabadell

Seguir els equips catalans de Segona Divisió significa anar al camp amb la caputxa del fatalisme ben estreta al voltant del coll. I no tan sols perquè aquesta sigui la categoria dels mínims, de fer passar professionals amb fitxes d'amateur o de watergates versió Berlanga o Bellmunt. Sobretot, el convenciment d'un futur desastre arriba quan, en un país que és més que un club però que sembla que no en vulgui ser més que dos, les que podrien ser terceres vies entren, en un moment o altre del seu trajecte, en un cul-de-sac. El Lleida va finar, fulminat pels deutes, abans de refundar-se. El Gimnàstic ha amortit lleugerament la davallada però encara espera tornar a escapar-se de Segona B, una categoria que condueix a la maledicció del dia en què es va crear. I el Sabadell va embarrancar-se dos cops a Tercera abans de tornar al futbol professional gràcies a la gestió assenyada d'un president, Joan Soteras, que va haver de cedir el lloc mentre al seu voltant es produïen escenes de rancúnies i ganivets que firmaria Benet i Jornet.

Potser per aquest fatalisme és probable que hi hagi aficionats del Girona que, en fred, pensin que encara bo que els blanc-i-vermells no van ascendir. Certament, amb els condicionants de l'agost passat, la temporada anterior era per explicar-la als néts. Fins que el president va tapiar la vella llar de foc arrebossada de sutge, va instal·lar-se una calefacció de gas i va presumir d'ecologisme. Poc s'ha dit de la reconstrucció d'un equip que ha perdut els seus dos màxims golejadors i que, en el moment d'escriure, només té un davanter centre: Chando. Per darrere seu, Sergi Raset ha completat una campanya de fitxatges intel·ligent tot i estar condicionada per un concurs de creditors. Tres cessions de Primera (Jonás Ramalho, David Timor i Iván López) i l'oportunitat de revifalla que se li brinda a Adrià Carmona són cops tan silenciosos com efectius. Continuen homes importants: Chus Herrero, Gerard Bordas, Felipe, Jofre... i Jandro. Els punts suspensius s'expliquen per la lesió que l'han mantingut en dic sec a l'inici d'aquesta temporada. En plenes condicions, Jandro és imprescindible, però ningú, ni ell, sap quan s'hi trobarà.

Un Sabadell oriental

La sorollosa arribada de Javi Salamero al Sabadell, avalada i acompanyada pel segon desembarcament nipó a la Nova Creu Alta, tampoc ha dissipat l'escepticisme crònic al voltant de les expectatives arlequinades. Els vallesans tenen un punta més que el seu col·lega gironí, i no són els únics que han apostat per un trepant del gol de Segona B (Èdgar Hernández en aquest cas) per reforçar l'atac, però per fornir pilotes als nous els recursos semblen limitar-se a les incursions d'un incombustible Antonio Hidalgo o a les internades d'un Collantes rediviu en la pretemporada, si no és que Sotan Tanabe fa saltar la banca i difumina en la memòria arlequinada la imatge de Manu Lanzarote. La defensa és, sens dubte, on el Sabadell ha fet les incorporacions més imponents: una línia sencera (Cristian García, Carlos Hernández, Kiko Olivas i Javier Barral) que combina experiència en la categoria i, en el cas d'Hernández, potencial futur.

El Barcelona B, finalment, ha recorregut altre cop a les importacions per tapar els forats que el relleu generacional no ha cobert. Amb Rafinha, Deulofeu, Sergi Roberto o Luis Alberto, el filial va firmar un novè lloc (per sota del Castilla) la temporada passada. Els relleus, a part d'un Espinosa de qui s'espera l'explosió definitiva, es diuen Edu Bedia, que amb 24 anys serà l'avi de l'equip, i Dani Nieto, pitxitxi de la pretemporada amb tres gols, ex aequo amb un altre futbolista de banda, Joan Àngel Román. Si més no, a Can Barça esperen que els fitxatges tornin a avalar la necessitat de pedaços externs després que el club busqui sortida a Kiko Femenía, per qui es va pagar un milió i mig d'euros en el seu dia. L'alacantí potser marxarà sense soroll, però l'operació que l'ha tingut com a objecte s'haurà acabat sumant als factors del crònic fatalisme d'argent.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF