CABARET POP

Markle i el príncep Enric acaben l'etapa com a 'royals' mostrant desinterès i poc gust

Meghan Markle i el príncep Enric acaben la seva etapa com a ‘royals’ mostrant desinterès i poc gust

No sé si els deu estar passant això a vostès ara mateix, però a mi sí. Cada cop que alguna cosa no m’agrada o no funciona o resulta desagradable, de sobte hi afegeixo el prefix corona. Amb els amics que se senten fastiguejats de seguida fem servir la paraula coronavida ; quan em faig el sopar amb 60 segons i no val res en dic coronasopar; i quan algú va mal vestit a una festa, evidentment, ho qualifico de coronalook. I així tota l’estona fins que passi alguna cosa més a la humanitat que ens permeti despertar-nos d’aquest malson i criticar les coses amb un altre prefix. Espero que ben aviat.

Potser per tot això la crònica rosa d’aquesta setmana se’m presenta a la ment com la setmana dels coronafamosos. Perquè mira que fàcil que és ser famós i mira que malament que ho fan alguns. Sobretot els que més obligació tenen de fer-ho bé: els royals. Ho dic perquè aquests dies han tingut lloc els últims actes oficials com a membres sènior de la casa reial britànica del príncep Enric i Meghan Markle, que ja han volat cap al Canadà sense arrossegar el -suposat- pes de la Corona britànica.

En el seu comiat, s’han sumat a diversos actes oficials en què la parella sabia que captaria les mirades de mig món. Un punt de partida que potser els hauria pogut portar a preparar-se bé i tancar l’etapa con altura, que diria Rosalía. Però mira, la desídia ha pogut més i han volgut quedar no com dos dignes dissidents sinó com dos mers desertors. En actes tan fàcils de complir com els reials, en què només cal anar vestit adequadament, no han fet ni això. Ni ell ni ella: en això també hi ha cohesió matrimonial.

Comencem pel principi. El seu comiat va començar a Londres amb el lliurament de premis de la Fundació Endeavour, que reconeix els veterans de les forces armades ferits greument en acte de servei. Hi van assistir ella vestida llisa de color blau cel (04) -no cel de Londres, s’entén- i ell (04) amb la corbata a conjunt amb un vestit blau klein que si no era de Zara era de C&A, dues marques que utilitzades per gent del seu poder adquisitiu i habitual tren de vida només demostren menyspreu. Però el pitjor de tot no van ser els seus looks analitzats individualment: va ser que anaven vestits a joc! Ella portava els talons del color del vestit d’ell i ell la corbata com tota ella. Perdonin-me la paraula, però no es pot ser més kani, de veritat. Per si no n’hi hagués prou, van tornar a fer el mateix (03) al Mountbatten Festival of Music, que va tenir lloc la nit següent al Royal Albert Hall. Ell de vermell i negre amb el vestit de gala de capità general de la marina i ella de colors idèntics. No hase falta desir nada más.

Però el coronalook matrimonial definitiu vam descobrir-lo a la missa que se celebra anualment el dia de la Commonwealth, on van coincidir amb Guillem i Caterina de Cambridge, que són tan professionals que van saludar i somriure els Sussex amb el mateix afecte que haurien saludat Satanàs. Per a l’ocasió, els Sussex, que deixaran de ser royals -en les obligacions...- el 31 de març, van portar el seu matchy matchy fins a un nivell superior. Superior de malament, eh!

Ella va escollir per acomiadar-se de Westminster un vestit brillant de color verd botella (01) subjugat a una capa del mateix to i a un adorn de cap amb xarxa contra pezqueñines inclosa. Ell (01), que queda clar que és qui s’adapta, si no és que el dresscode l’obligui a posar-se un vestit de gala oficial, va dinamitar totes les normes del bon gust amb un vestit blau molt -massa!- semblant al del primer acte, al qual va afegir -no em crec que fos el que venia de sèrie...- un folre del mateix verd fosc i setinat que el vestit de la seva dona. Una mostra d’unitat invulnerable entre la parella, s’entén que devien voler evidenciar.

Saben allò que els royals parlen amb gestos? Doncs tant de bo parlessin amb paraules, perquè els gestos que fan són molt poc ocurrents i, sobretot, poc bonics, que és l’única cosa que se n’espera. Que no agredeixin la vista. Però potser esperar només això també era esperar massa.

I per acabar la setmana de coronafamosos, un simple tuit d’un torero. “Ningú les deixaria sense la seva manifestació propagandista del 8-M, ni tan sols el coronavirus mortal que ens amenaça. Irresponsabilitat per damunt de tot. És la trista conclusió que per desgràcia em queda”, va escriure sobre l’autorització de la marxa feminista del 8-M Cayetano Rivera (02), que dels tres germans Rivera era el guapo. I que amb el tuit confirma que continua sent el guapo.

No es va recordar el matador abans de piular que aquell mateix dia feien una trobada els seus amics taurins de Vox, de la qual han resultat contagiades moltes persones. Trobada igual de perillosa i infinitament més propagandística. Com deia, és molt fàcil ser famós. Si ets royal somrius i et vesteixes bé. Si ets torero, igual. Però ni això. Davant la paraula cervell encara no havia tingut mai l’impuls de posar el prefix corona.

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF