CABARET POP

Inés von Fürstenberg

La cap de l’oposició s’oblida de les marques d’aquí i de la crisi en un posat de moda

El dia 1 de març Inés Arimadas va treure’s l’uniforme de cap de l’oposició i es va vestir amb un estilisme de gala nocturna amb el qual va posar per al fotògraf Toni Mateu, que li va fer unes fotografies dins del Parlament de Catalunya per aparèixer a les pàgines de la revista “femenina” Telva, tal com els seus editors la defineixen. La líder de Ciutadans va aprofitar l’estona durant la qual els diputats i periodistes dinaven per deixar-se immortalitzar a tocar del despatx de Roger Torrent amb una exclusiva vestimenta a l’altura de molt poques famílies de Catalunya i d’Espanya. Segons han assenyalat diversos mitjans, portava un vestit negre dissenyat per l’exprincesa alemanya Diane von Fürstenberg, unes sabates del mateix color del malaisi Jimmy Choo i unes arracades de diamants.

Hi ha qui ha criticat el reportatge perquè Arrimadas se servia del Parlament per a benefici propi i no col·lectiu. És a dir, per marcar-se un editorial de moda d’alt nivell -adquisitiu- que li permetés arribar a un públic que no la llegeix als diaris i, així, traslladar-los el seu missatge polític. Una lectura justa que permet anticipar que, si algun dia fos presidenta de la Generalitat, potser acabaria fent ioga al pati dels tarongers per poder sortir, per exemple, a la revista Objetivo Bienestar. Realment, per a algú que tan sovint lamenta la perversió que suposadament es fa de les institucions a Catalunya, és lleig apropiar-se de la cambra amb finalitats propagandístiques.

No obstant això, a mi, el que em resulta més contradictori de la seva entrevista és que no s’hagi posat res de cap marca catalana ni espanyola. Per a una representant política que es queixa de manera recurrent del mal que es fa a les empreses, resulta desacreditant que quan té una oportunitat d’ajudar-les donant-los visibilitat, la rebutgi tan obertament i es vesteixi amb firmes pròpies de Hollywood, ja que això indica tàcitament que aquí no hi ha creadors que siguin del seu gust i/o estiguin a la seva altura. Estic segur que els pobres creadors autòctons, que tant estan patint en l’era de la còpia i de la deslocalització, haurien agraït una mica de suport.

En segon lloc, també em sembla especialment greu que opti per peces de vestir extremadament cares, ja que se’n desprèn que la crisi només la lamenta davant dels micròfons. ¿Creu que la gent que ho passa malament no pateix veient com una candidata a presidir el seu país es dedica a escenificar una vida de luxe mentre ells pateixen penúries que van des de la pobresa energètica fins a la precarietat laboral o habitacional?

La veritat és que a la revista d’Unidad Editorial on li feien l’entrevista ja s’ensumaven que el seu posat de moda per acompanyar una entrevista política aixecaria polèmica. Potser per això exculpen Arrimadas des del principi: “ Le propusimos el reto de ponerse un vestido poderoso y hacerse un retrato en el Salón de Pasos Perdidos del Parlament de Cataluña ”. Ella ho va acceptar, afirmen, “ quizás porque ese gesto de valentía tiene que ver con lo que ella es y con lo que defiende ”. La moda de luxe estrangera? S’entén que li van marcar l’estilisme des de la revista i ella no va saber contradir l’empresa, propietària d’ El Mundo.

El més irònic de tot, però, és que la “valentia” d’Arrimadas la portés a posar-se només un vestit llis negre. Fins i tot Jaime de Marichalar -que ha obert una empresa de sastreria amb dos amics i també està de promoció- critica aquesta opció. L’ex de la infanta Helena ha dit aquesta setmana: “ No me gusta el ‘fashion victim’, tampoco el color negro, me parece muy aburrido ”. Entre Cs i els Marichalar, sempre ha semblat haver-hi molta coincidència. Una pena que en aquest cas no.

Vista l’atenció prestada, queda clar que la moda, en aquest reportatge, era només un instrument per posar el discurs de sempre en un altre lloc. També em fa gràcia que escollissin Fürstenberg, que va néixer a Bèlgica. Un homenatge al país? Tant de bo, però em temo que va ser un descuit. Un altre, com el disseny, el color, el context... Una pena que no li triessin alguna peça més representativa de Fürstenberg, com per exemple alguna versió del seu icònic wrap dress o algun dels seus meravellosos estampats.

Vist l’èxit que ha tingut aquest editorial de moda -que parlin malament de mi, però que en parlin...-, potser Arrimadas aprofita unes vacances d’estiu a Egipte i quan el guia turístic de la piràmide de Keops es despisti li demanarà al seu marit que li faci una foto corrents. Ara que l’està intentant “apartar” del nacionalisme català, tal com ella explica en l’entrevista, potser el pot convertir al centralisme chic... Per cert, així per no trencar la línia incoherent que ha iniciat amb Telva al Parlament: per a les piràmides jo li proposaria posar-se alguna cosa de Rei Kawakubo. Seria preciós i supercoherent dins la incoherència. Regalo la idea.

Dimecres la protagonista del publireportatge acabava el dia amb un tuit providencial: “ Es una vergüenza que sigan degradando el Parlament, utilizándolo como escenario para el ‘show’ del Procés”. Ho deia després de saber que dijous es volia investir Turull. Proposar algú per a president de la Generalitat que té més suports que ella és un xou. Celebrar els Oscars a la cambra mentre tothom dina, no. Claro que sí, guapi. Una pena que ja no em pugui refugiar de la desesperació mediàtica d’alguns polítics ni en les revistes “femenines”.

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF