Aposta temerària

Per descomptat que si un jutge no se sent subjectivament imparcial ha d'abstenir-se

JAVIER PÉREZ ROYO
JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla

La decisió del jutge Manuel Marchena de no abstenir-se de presidir la sala que ha de jutjar els exconsellers del Govern, l'expresidenta del Parlament i altres polítics nacionalistes, acusats de diversos delictes –entre ells el de rebel·lió–, i la decisió de la sala 61 de rebutjar de ple la recusació d'aquest magistrat, deixa fora de dubte que el Tribunal Suprem considera que no hi ha cap circumstància que hagi compromès la "imparcialitat" del jutge per a l'exercici de la funció jurisdiccional en aquest cas.

Al meu entendre, es tracta d'una decisió temerària difícilment comprensible en termes jurídics. El magistrat Manuel Marchena pot sentir-se subjectivament imparcial per presidir el judici i la Fiscalia i els magistrats de la sala 61 poden coincidir en aquest sentiment subjectiu d'imparcialitat, però cap d'ells pot desconèixer que aquest sentiment subjectiu és completament irrellevant pel que fa a la imparcialitat del jutge. Per descomptat que si un jutge no se sent subjectivament imparcial ha d'abstenir-se, però el fet que es consideri subjectivament imparcial no vol dir que ho sigui. Perquè ho sigui, el jutge ha de "semblar que ho és", és a dir, ha de poder ser reconegut com a tal d'una manera indubtable.

La decisió del jutge Marchena per mantenir-se i de la sala 61 per mantenir-lo és una aposta temerària

Després que es fes públic el 'whatsapp' del senador Cosidó, això ja no és possible. El senador Cosidó és el president del grup parlamentari del PP al Senat i és, per tant, una persona l'opinió de la qual resulta decisiva per a la designació de la meitat dels membres del CGPJ. El seu 'whatsapp' és un escrit extens i raonat, en el qual explica als senadors del grup parlamentari per què és bo l'acord assolit amb el PSOE per a la renovació del CGPJ. En aquesta explicació el compromís perquè Manuel Marchena sigui el president del CGPJ i del TS es presenta com una peça essencial: permetrà controlar "des del darrere" la sala segona i la sala 61. D'aquesta manera el senador Cosidó tractava de contrarestar la inquietud dels senadors pel fet que el jutge Manuel Marchena no fos qui presidís la sala encarregada de jutjar els polítics nacionalistes catalans. Així ha sortit reflectit en pràcticament tots els mitjans de comunicació.

Això és el que sabem, perquè el 'whatsapp' es va fer públic. No sabem quina participació ha tingut, si és que n'ha tingut, el jutge Manuel Marchena en el procés de negociació per a la renovació del CGPJ i la seva inclusió com a futur president de l'òrgan. No sabem si es va entrevistar amb els negociadors o no o si se li va demanar la seva acceptació com a futur president, o la seva opinió sobre els possibles candidats a formar part de l'òrgan. El que sí que sabem és que la decisió que s'havia acordat, que ell fos el president del CGPJ i del TS, es va fer pública diversos dies abans que es conegués el 'whatsapp' del senador Cosidó i que la reacció de Manuel Marchena de renunciar a la designació es va produir després que el 'whatsapp' es fes públic. Tot sembla indicar que ell havia acceptat l'acord assolit. La seva renúncia no és, per tant, aparentment una renúncia per l'acord assolit, sinó que es dona al fer-se públiques les raons que hi havia darrere de la decisió del PP per arribar a un acord, en què la seva presència era un element determinant.

Totes les circumstàncies que han concorregut en el procés de renovació del CGPJ relacionades amb la presència del jutge Manuel Marchena a l'òrgan són les que s'haurien d'haver estudiat en l'incident de recusació si la sala 61 no hagués decidit rebutjar-lo. Però aquestes circumstàncies han existit. No poden no haver existit. El nom de Manuel Marchena no pot haver aparegut per casualitat i sense el seu coneixement previ. El 'whatsapp' del senador Cosidó ho deixa totalment clar.

I aquestes circumstàncies projecten una ombra sobre la imparcialitat objectiva del jutge, que no pot desconèixer. El fet que no s'hagin investigat alimenta encara més la sospita de pèrdua d'imparcialitat. La decisió del jutge Marchena per mantenir-se i de la sala 61 per mantenir-lo és una aposta temerària. El judici dels polítics nacionalistes catalans és possiblement el judici més important de tots els que han tingut lloc a Espanya des de l'entrada en vigor de la Constitució. Obrir-lo amb aquest dubte sobre la imparcialitat del jutge que l'ha de presidir suposa un risc per a la democràcia espanyola, i no s'entén bé que s'hagi decidit assumir.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF