Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Benvinguts a l'estat espanyol

BENVINGUT a l'estat espanyol. És el que em va dir l'altre dia, quan creuava la frontera d'Andorra a Catalunya, un guàrdia civil. Era vora mitjanit, anàvem en família. Quan l'agent ja havia comprovat que dúiem el maleter buit, després del "Bona nit", mirant amb mala cara el CAT de la matrícula, em va aturar i m'ho va dir: "I, per cert, benvingut a l'estat espanyol". No va dir Espanya. Va dir estat espanyol. I ho va dir en català! L'autoritat té moltes maneres d'intimidar la població, de fer notar la seva posició de força. Cal dir que la intimidació d'aquest guàrdia civil va ser enginyosa i respectuosa. L'única resposta que em va sortir va ser un somriure apressat, forçat. Només tenia ganes de tocar el dos.

La intimidació que pateix la Generalitat és d'una altra mena. És un pervers ofec econòmic, més barroer que enginyós, i gens respectuós amb els ciutadans que patim les retallades. El govern de l'estat espanyol, aquest país d'intimidatòries benvingudes nocturnes, està obligant el govern català a gastar menys a un ritme trepidant i, alhora, no li deixa ingressar més ni li paga els deutes pendents. Si el president Mas incomplís l'exigència de dèficit, si fes uns pressupostos insubmisos, quedaria molt bé de cara a la galeria però després no podria pagar-los: la tresoreria de la plaça Sant Jaume està buida i només es pot omplir via Madrid. No m'estranya, doncs, que a Mas i Mas-Colell no els surti ni un somriure forçat. I encara m'estranya menys que tinguin tantes ganes de tocar el dos.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF