La bronca entre l'aparell del PSC controlat pels capitans metropolitans i els exconsellers maragallistes no només és eterna i pesada. Eclipsa dirigents que, sense tenir res a veure amb les famílies que ja s'esbatussaven el 1994 al congrés de Sitges, tenien molt a dir en el futur. Navarro no ha estat capaç de seduir ni integrar al nucli dur Rocío Martínez-Sampere, Laia Bonet, Àngel Ros o Jaume Collboni, i les opinions d'aquests sovint passen a segon pla davant la virulència de les de Quim Nadal o Montserrat Tura. El partit està atrapat entre el passat i un present excloent i és incapaç d'adaptar el discurs al moment i gestionar la seva pluralitat. Tot plegat condemnant unes sigles fins fa poc centrals a un futur de marginalitat accelerat pel sarau intern. Navarro hauria de començar el curs amb un reset sincer.
