La dreta judicial va presumir dels "serveis" de Ramírez Sunyer

El jutjat d’instrucció número 13, cavall de Troia de la instrucció

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat l’existència de la norma de repartiment en els 33 jutjats d’instrucció de Barcelona segons la qual no es poden adjudicar diligències sense presos a un jutge que hagi entrat o sortit de la guàrdia en les 72 hores prèvies, una clàusula per evitar que es pugui triar el jutge. Això invalidaria l’assumpció de la causa del jutge Santiago Vidal per part del magistrat titular del jutjat 13 Juan Antonio Ramírez Sunyer, arran d’una denúncia penal de l’advocat Miguel Durán a finals de gener del 2017.

Serà la jutge degana, Mercè Caso, qui haurà de resoldre el recurs governatiu (un recurs administratiu) interposat pel lletrat de diversos imputats en el jutjat 13, l’advocat Ramon Setó. Existeix la possibilitat que la norma de repartiment no fos aplicada pel secretari judicial sota supervisió de la degana a la denúncia de Durán. I pot ser que el jutge Ramírez Sunyer es quedés pel seu compte amb la mateixa el 27 de gener del 2017, quan va assumir la guàrdia en lloc d'enviar la denúncia a repartiment. El jutjat 9 (sortint) consta que ho va enviar al deganat. El jutge coneixia la norma; per tant, no podia tractar-se d’un error o una distracció.

Hi ha dos drets fonamentals en joc. El del dret al jutge predeterminat per llei i el del dret a un jutge imparcial. El primer quedaria vulnerat al ser burlada presumptament la norma de repartiment vigent. El segon, que qui s’hauria quedat indegudament amb la causa (o aparença de causa perquè investigar Vidal va poder ser un simple pretext) tenia un interès, ja que considerava l’independentisme com un dels mals a extirpar de la societat. És a dir: no era imparcial.

Mentre que el primer assumpte va, de moment, per la via administrativa (el recurs governatiu de ser rebutjat es pot plantejar davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem), el segon és objecte d’una denúncia davant la magistrada que és titular ara del jutjat 13.

La càrrega és explosiva. Perquè la dreta de la judicatura no ha mostrat gens de pudor a l'hora de subratllar la importància pionera de la instrucció de Ramírez Sunyer. Ho ha fet José María Macías, la mà dreta de Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del jutge instructor Pablo Llarena. Macías, que és membre de la comissió permanent del CGPJ, ha sigut transparent i honest a l'hora de definir en el seu obituari de Ramírez Sunyer que Llarena havia continuat la feina del titular del jutjat 13.

"La seva investigació va constituir amb bona mesura la base de la que, al seu torn, ha portat a terme el jutge Llarena pels esdeveniments de l’1 d’octubre d’aquest any", va escriure Macías el 4 de novembre del 2017.

I va afegir: "Els últims mesos de la seva vida demanant-li que agafés la baixa perquè un altre es fes càrrec de la seva feina. Sempre s’hi va negar, obsessionat amb culminar una investigació en què tant s'hi juguen Catalunya i Espanya. La seva única preocupació quan el vaig veure per última vegada, ja a l’hospital, va ser que el seu successor estigués en condicions de seguir on ell havia d’abandonar. Mai em perdonaré no haver-lo obligat a deixar el jutjat..."

Ramírez Sunyer va enviar la Guàrdia Civil a registrar una vintena de domicilis el 20 de setembre del 2017. Entre ells el de Josep María Jové, el número 2 d’Oriol Junqueras a la vicepresidència de la Generalitat. Allà es va trobar la cèlebre llibreta Moleskine i el document Enfocats. Ambdues són les proves pretesament més importants de la instrucció del jutge Llarena.

Per tant, la teoria de l'arbre enverinat, que invalidaria o anul·laria gran part del material probatori de la Fiscalia i de l’instructor Llarena, és la nova espasa de Dàmocles del procés que hauria de començar a finals de gener. Precisament començarà per les qüestions prèvies substantives: les nul·litats.

EDICIÓ PAPER 19/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF