Les ferides de la crisi econòmica
BarcelonaCatalunya ja ha recuperat el PIB previ a la crisi econòmica i l'atur va camí de baixar del 10%, però al darrere d'unes xifres que semblen indicar que ja s'ha superat el daltabaix de la Gran Recessió s'amaga una realitat molt més crua. I és que la recuperació ha deixat ferides en el cos social. I els grans damnificats són els aturats més grans de 45 anys.
Les dades d'un informe de CCOO indiquen que així com el 2008 l'atur entre les persones més grans de 45 anys era del 24%, avui és del 39,7%, és a dir, pràcticament 16 punts més. I si agafem el conjunt dels aturats crònics, els que fa més d'un any que no troben feina, han passat de representar un terç del total abans de la crisi a ser més de la meitat (54,2%) actualment. La conclusió és clara: una part de la recuperació econòmica s'ha basat en reduir sous i precaritzar contractes, i això en alguns casos va comportar fer fora treballadors amb experiència (i salaris més elevats) per contractar joves més barats i en pitjors condicions laborals.
Aquestes polítiques han tingut un efecte doble: per una banda, han provocat l'aparició del fenomen dels treballadors pobres, és a dir, persones que tenen una feina però que amb el sou que reben no arriben a uns mínims; i per l'altra, un augment dels aturats crònics més grans de 45 anys, que van ser acomiadats just al bell mig de les seves vides laborals i que ara veuen amb impotència que no poden reenganxar-se i estan obligats a malviure en condicions molt precàries.
Com a ciutadans, i més en època de Nadal, hem de fer una reflexió sobre quin tipus de societat volem construir i deixar per als que vindran després de nosaltres. Volem una societat on qui caigui al pou a partir de certa edat estigui condemnat a no poder-ne sortir? O, al contrari, estem disposats a fer un esforç (les polítiques socials no són gratis i surten dels impostos) perquè persones que encara poden donar molt tinguin una segona o una tercera oportunitat?
Perquè no estem parlant de pobresa extrema ni de marginalitat. Segur que si mirem al nostre voltant reconeixerem casos com els que descriu l'informe de CCOO, persones que amb 50 anys o menys han vist truncades les seves vides professionals i, en el pitjor dels casos, s'han vist arrossegades a la depressió o a les addiccions. En una societat en què el fracàs continua sent un estigma i s'idolatra l'èxit econòmic, l'atur és una llosa que pesa cada vegada més.
I això ens porta a assenyalar que si alguna cosa ha fracassat durant aquesta crisi són les polítiques actives d'ocupació, i en especial els serveis per ajudar a trobar feina com el SOC. No es tracta només de mesures pal·liatives, sinó de ser capaços d'oferir itineraris professionals a persones que, amb l'ajuda correcta, serien perfectament capaces de tornar a treballar. Fa feredat pensar quantes carreres s'han frustrat, i quants treballadors qualificats s'han perdut, per la ineficiència del sistema. El país té molts deures pendents, però aquest hauria de ser un dels primers. Des d'ara mateix. Bon Nadal a tothom.
