El drama insuportable de les residències

Les morts pel covid-19 a les residències de persones grans confirmen que hi ha un problema gravíssim

Fa dies que hi ha consciència de la situació precària en què es troben les residències de persones grans davant la pandèmia del covid-19. Fa dies que sabem que un percentatge elevat de les víctimes del virus (ara ja podem xifrar-lo en quasi el 20%) surt d'aquests centres. Fa dies que són un fet les condicions precàries de seguretat, per manca de material de protecció, amb què treballa el personal de les residències, i el presumible alt grau de contagi que estan patint (també ara sabem que hi ha 3.000 positius), tant o més elevat que el dels professionals de la sanitat. Les residències estan en una situació crítica, amb manca de treballadors, amb els avis i àvies aïllats de les famílies, sense suport suficient de l'administració. Les dades finalment fetes públiques dimecres pel departament d'Afers Socials i Famílies, que xifren en 362 els morts en residències, no han fet sinó confirmar la magnitud del drama. Aquests són els decessos per coronavirus efectivament controlats, però persisteix la sospita que n'hi pot haver més. I a molts no se'ls hauria arribat a fer el test i, per tant, no se'ls comptabilitza com a víctimes del covid-19. Tampoc ha quedat clar quants d'aquest 362 morts en residències ja estan inclosos al còmput general del total de víctimes que el Govern porta a través del departament de Salut. Aquest còmput es fa a partir de les dades aportades pels hospitals i, per tant,  només els que haurien sigut traslladats a hospitals figurarien en la llista general, els altres no. De fet, el president de l'Associació Professional Catalana de Directors/res de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència creu que els morts per coronavirus a les residències són el doble del que diuen les xifres oficials.

Tot plegat genera molts dubtes. D'una banda, en plena crisi sanitària, i en relació amb un col·lectiu tan vulnerable, hi ha una evident descoordinació entre departaments del Govern. De l'altra, l'atenció a les persones grans de les residències ara mateix presenta moltes deficiències i genera inseguretat en els familiars, alguns dels quals, en determinats casos, han optat per anar a recollir els seus avis i portar-los a casa, com ha pogut comprovar aquest diari. Encara que els centres afectats (on ha entrat el virus) siguin un 30% del total, la realitat és que l'atenció en el conjunt del sistema residencial de les persones grans s'ha deteriorat, amb un personal estressat, mal equipat i amb un increment de feina en molt males condicions. Ja no era, aquest, un sector laboralment sòlid. Ara la situació resulta crítica. 

Estem, sens dubte, davant d'una emergència que reclamaria, igual com ha passat amb els hospitals, un pla de xoc global que impliqués totes les administracions i que assegurés uns mínims a tots els centres, tant d'accés a material bàsic (mascaretes, respiradors, tests, guants, gel, bates, desinfeccions, oxigen) com de personal suficient i ben preparat, inclosos, esclar, metges i equips d'infermeria. Tot i els esforços de l'administració, no estem, en cap cas, en una bona situació. Més aviat depenem de la bona voluntat d'uns treballadors que estan al límit i senten que no reben prou suport.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF