La Manada en llibertat, un altre insult a la intel·ligència

La justícia espanyola cada cop s'allunya més de la societat a la qual hauria de servir

La decisió de l'Audiència de Navarra que comportarà la pròxima posada en llibertat dels cinc membres de la Manada ha provocat aquest dijous una nova i lògica onada d'indignació popular. Estem davant d'un nou descrèdit per al sistema judicial espanyol, davant d'un insult al sentit comú i la intel·ligència. Però, esclar, l'error ve d'origen. Les conseqüències d'una sentència manifestament allunyada de la sensibilitat ciutadana comporta el que ahir es va veure: l'escàndol d'una posada en llibertat provisional que costa d'entendre. El sistema judicial s'ha instal·lat en l'absurd, talment com si fos un sistema d'impunitat dels agressors sexuals, i vulnera el que haurien de ser drets bàsics de les dones, com si els delictes sexuals en contra seva fossin un mal menor. Ja n'hi ha prou.

L'excarceració dels condemnats resulta injustificable. Respon a la lògica perversa d'haver considerat abús i no violació uns fets que estan fora de tot dubte. ¿Com es pot dir que no hi va haver intimidació física? Només una mirada masclista pròpia d'altres temps pot interpretar així el que va passar en aquell portal en què cinc joves van abusar sexualment, i de forma reiterada, d'una noia. Però el cas és que aquesta insensibilitat de fons és l'esperit i la literalitat que preval en el Codi Penal, un marc legal que demana una urgent actualització o jutges d'una nova època. O es posa al dia el Codi Penal en aquest tema o se seguiran repetint sentències impresentables com aquesta. I també valdria la pena –de fet sembla absolutament imprescindible– posar en marxa una formació continuada dels jutges en qüestions de gènere. Perquè tristament, i encara que ens centrem tant en l'incomprensible cas de la Manada, són habituals les decisions judicials en què relacions sexuals no consentides i forçades no són considerades violació. Queden només com a abusos.

Per moltes mesures cautelars que s'hagin imposat als cinc agressors de la Manada, que hauran de comparèixer tres cops a la setmana davant del jutjat de guàrdia, que tindran prohibit entrat a la Comunitat de Madrid o comunicar-se amb la víctima i que no podran sortir d'Espanya sense una autorització judicial –se'ls retiraran els passaports–, la sensació d'injustícia segueix sent flagrant. El fet que quedin en llibertat no fa sinó augmentar la sensació d'indefensió i inseguretat de les dones. Per això el malestar ciutadà es va fer visible ahir a través de les xarxes socials i als carrers, on hi va haver concentracions de rebuig. I no cal dir, de tan obvi com és, el contrast dolorós que suposa que mentre aquests agressors gaudeixin de llibertat provisional, els líders socials i polítics demòcrates catalans seguiran entre reixes, abans fins i tot del judici, per haver posat unes urnes i haver complert el  programa electoral amb què van ser elegits.

Realment, amb actuacions d'aquest calibre, la justícia espanyola cada dia s'allunya més de la societat a la qual hauria de servir.  

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF