La Moncloa fa pressió a Alemanya per l’extradició

MadridEl consell de ministres extraordinari d’ahir havia de servir només per aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2018, que Mariano Rajoy pretén tirar endavant per salvar la legislatura. Però el govern espanyol ho va acabar aprofitant per enviar un missatge als socis europeus, i especialment a Alemanya: esperen d’ells l’extradició dels polítics independentistes perseguits pel Tribunal Suprem. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va fer un esforç per llançar l’avís en clau internacional per mirar de dissipar els dubtes que han sorgit, especialment en els mitjans alemanys, sobre la possibilitat de retornar el president Carles Puigdemont a Espanya.

“No es tracta d’una qüestió espanyola; saltar-se la llei és atemptar contra la UE”, va dir el ministre, que va voler deixar clar que els polítics independentistes perseguits per la justícia “no estan sent investigats per les seves idees, sinó per les seves greus actuacions contra l’estat de dret”. El portaveu va remarcar en diverses ocasions que les decisions sobre les euroordres entre països de la Unió Europea no tenen “control polític” i es basen en la “confiança mútua”.

El govern de Mariano Rajoy ha rebut el suport de l’executiu d’Angela Merkel en la seva estratègia contra l’independentisme. Fins i tot el portaveu de la cancellera alemanya es va afanyar a aclarir, dilluns, que la bona relació entre els dos països no es veuria afectada per l’euroordre. Tot i això, Méndez de Vigo va voler modificar el missatge que habitualment envia sobre Catalunya pensant en la lectura que se’n faria a fora, i va mirar de presentar la independència judicial com a bandera de l’estat de dret espanyol. “La situació del senyor Puigdemont està exclusivament en mans de la justícia”, va assegurar Méndez de Vigo, que va dir que els polítics catalans que estan sent perseguits “van ser advertits de les conseqüències” dels seus actes, i els seus partits “els van presentar com a candidats sabent la seva situació processal”. El ministre intentava esvair les acusacions de persecució política que estan llançant els processats i que alguns sectors polítics i mediàtics alemanys estan donant per vàlides. Uns arguments que farà servir la seva defensa per evitar l’extradició.

Tot plegat mentre, des de la presó de Neumünster, Puigdemont deia que “no es rendeix” i feia una crida a “la unitat del sobiranisme”, segons va dir el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, després de visitar-lo per primer cop. “Confiem en la justícia alemanya”, va manifestar l’advocat als mitjans. El procés d’extradició que es va iniciar dilluns amb la decisió del jutjat de primera instància de Neumünster de mantenir Puigdemont a la presó mentre s’analitza l’euroordre està encara pendent de la Fiscalia General de Schleswig-Holstein, que ha d’estudiar la sol·licitud espanyola i sol·licitar o no a l’Audiència Territorial del land que executi l’extradició. Després la decisió passarà de nou a mans del jutge. En paral·lel, el cas ja és a l’ONU, després que el Comitè de Drets Humans tramités -sense dictar cap cautelar- la demanda de Carles Puigdemont per defensar els seus drets polítics.

El també ministre de Cultura, que té experiència com a parlamentari a Brussel·les, va insistir en els missatges en clau comunitària, en un moment en què jutges de quatre països diferents hauran de decidir si mantenen aquesta “confiança mútua” en què, va dir, es basen les euroordres: “El mateix que diem per a Espanya pot dir-se de la UE, on hi ha mecanismes de cooperació judicial, basada en la confiança mútua, que ha eliminat el control polític”. Méndez de Vigo va relatar com es van aprovar aquests mecanismes, i va destacar que Espanya va ser impulsora d’aquesta figura, que “suprimeix l’extradició i facilita que s’executi entre organitzacions judicials i sense intervenció dels governs”.

El ministre, tot i reiterar una vegada i una altra que l’extradició entre països comunitaris no té intervenció política, sí que va entrar a valorar, des de la seu governamental, si els criteris de l’euroordre es compleixen en el cas de Puigdemont, i va considerar que sí. Segons ell, el delicte pel qual se sol·licita el pres “ha d’estar castigat amb més de 12 mesos, premissa que es compleix en el cas de Puigdemont”. També hi ha d’haver una equiparació en el Codi Penal: “Alemanya castiga l’equivalent a rebel·lió, l’alta traïció, entre 10 anys i reclusió per a tota la vida”. Finalment, el portaveu va destacar que Alemanya és el país que més extradicions va concedir el 2015 -l’últim any amb dades-. Però això no vol dir que el govern espanyol les tingui totes sobre les possibilitats d’èxit de l’ordre d’extradició europea. Fonts de l’executiu espanyol van evitar donar-la per feta, i van limitar-se a assenyalar, com havia fet Méndez de Vigo, que la situació està judicialitzada, i que és en aquest àmbit on es resoldrà el cas. Tampoc van confirmar trucades a les autoritats alemanyes, més enllà dels contactes informals entre departaments.

De moment, els elements de neguit per a l’executiu espanyol venen, bàsicament, per la premsa i també pel que passi a l’ONU, que pot suposar un revés a l’estratègia judicial que està seguint el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, i servirà d’argument als encausats per oposar-se a l’extradició. Méndez de Vigo va restar importància al Comitè de Drets Humans, i va dir que aquest organisme no és “un tribunal”. El ministre va afegir que quan rebin la comunicació perquè Espanya “reti comptes” sobre la situació de Puigdemont, l’Estat “ho farà”, i explicarà, segons ell, que és un “fugat de la justícia”. L’organisme ha donat dos mesos a l’estat espanyol per a aquestes al·legacions, que la Moncloa té tota la intenció de fer. Però fonts de l’executiu van insistir a restar-hi importància i fins i tot van posar en dubte la resolució de l’organisme, malgrat que l’estat espanyol es va comprometre a seguir les seves recomanacions.

En el terreny polític, a la Moncloa continua preocupant la falta de Govern a Catalunya. Méndez de Vigo va voler deslligar l’actuació de Llarena d’aquesta situació: “Cap circumstància judicial té a veure amb la situació política que viu Catalunya”. Segons el seu relat, “en aquests tres mesos [des de les eleccions del 21-D] només hi ha hagut un candidat que s’hagi presentat a la investidura i no ha sigut capaç de reunir els vots”, va dir en referència a Jordi Turull, que tot i el que va dir Méndez de Vigo no va tenir oportunitat de sotmetre’s a la segona volta de la votació d’investidura pel seu empresonament per part de Llarena. Tampoc va fer referència al fet que el magistrat i el Tribunal Constitucional prohibissin als dos candidats anteriors, Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, sotmetre’s a la confiança de la cambra.

Rajoy, de vacances

El Parlament votarà avui les propostes de resolució per reivindicar els drets polítics de Puigdemont i també de Jordi Sànchez i Jordi Turull. El govern espanyol no té previst actuar-hi en contra. “El que pot fer el Parlament i el que no l’hi ha dit el Tribunal Constitucional”, va dir Méndez de Vigo, abans d’animar “a investir un candidat que es converteixi en president de tots els catalans i no d’uns catalans”. Fonts de la Moncloa van confirmar que les propostes de resolució no preocupen. Tant és així que, segons van explicar, Mariano Rajoy és avui i fins dimarts de vacances a Galícia.