Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Ens hi mantindrem fidels per sempre

Ens agrada mantenir-nos fidels a l'esperit innovador de l'ARA, i fer edicions especials, diferents. Només això ens dóna opcions de fer-ho millor. Ens satisfà dedicar la portada que tanca una setmana tan trista i bruta a reivindicar la figura d'Espriu. Hi haurà gent que ens ho agrairà, però admeto que no va ben bé així, no és que l'ajudem, és ell que ens ajuda, fa més digna -i noble, culta, rica i lliure- l'edició. Manllevo una idea del seu text inèdit que publiquem avui. Espriu lloa Picasso però diu que Catalunya no li deu res, a ell ni a ningú, perquè l'individu, per excels que sigui, està per sota de la comunitat i al servei d'ella. A l'inrevés, que el país dediqui el 2013 a recordar i rellegir Espriu no el fa gran a ell, sinó al país. He recuperat (via TV3 a la Carta) la fantàstica entrevista que li va fer l'Espinàs a l' Identitats , el 1984. Espriu li confessava que va escriure molts versos perquè era la manera més fàcil de burlar la censura, que o no se'ls mirava o no els entenia. I afegia: "Em fa angúnia que em diguin poeta, tinc un tan alt concepte dels autèntics poetes, no dels versificadors, i no sé si ho sóc. Que he escrit ratlles curtes és evident però que portin ni un bri de poesia ho dirà el futur, suposant que existeixi". I sí, el futur existia. I sí, el poeta va existir i existeix, i avui tenim l'honor de poder-li dedicar, sencer, el millor que tenim, el que més ens apassiona i diverteix fer, una edició íntegra que atura les urgències informatives per celebrar tot un segle. És la manera de servir aquest poble i mantenir-nos fidels per sempre als que han fet gran la nostra cultura.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF