Igualar Barcelona i Madrid: imprecisió o intenció editorial?

BarcelonaCal vigilar, amb les estadístiques. "Madrid i Catalunya concentren el 56% dels 11.178 infectats de coronavirus", titula El Mundo. La dada és certa, però situa els dos termes del binomi en un estrany pla d’igualtat, quan el cert és que Madrid triplica els casos de Catalunya. I, si mirem el nombre de morts, els primers multipliquen per 9 els segons. Seria com dir que Brasil i Espanya sumen sis mundials: cert, però n’hi ha un que n’aporta cinc. O com quan Inés Arrimadas oferia els 221 diputats de Ciutadans, PSOE i PP, tot i que de taronges només n’hi havia 10. Tots dos territoris han fet una gestió molt dispar de la crisi, però agermanades en una cosa: l’oposició a Sánchez. Només que la catalana, vista per la premsa de Madrid, és una rebel·lió, mentre que la seva desobediència és qüestió de responsabilitat. El cas és que presentar-les d’aquesta manera en titulars treu el focus d’una qüestió incontrovertible: Madrid acumula dos terços dels morts per aquesta crisi i amagar això pot tenir un efecte de distracció. Pensant en els brots secundaris que intuïm que vindran, ens haurien d’enxampar sabent molt millor què hem de fer en les primeres hores i dies.

L'innominable

Sánchez va anunciar dimarts un pla de xoc de 200.000 milions. Observem ara com ho dona La Razón en portada. "Economia de guerra" (titular), "Pla de xoc de 200.000 milions, dels quals 117.000 sortiran de les arques públiques i 83.000 del sector privat" (subtítol) i "«La mobilització de recursos més important» de la democràcia". Què hi falta? El nom de Sánchez, que no apareix enlloc de la primera pàgina tot i ser el subjecte de la notícia. No fos cas! De fet, les giragonses a les quals s’obliga el diari per tal de no esmentar el seu particular Voldemort són tantes, que inclou una cita sobre "mobilització de recursos" i no diu qui la pronuncia. Si no ho dic, no existeix.