Periodisme del trencament perpetu d’Espanya
BarcelonaSi cada cop que algun diari de Madrid escriu que Espanya es trenca s’obrís una esquerda pels Pirineus o per la frontera portuguesa, ja faria anys que Espanya seria una estranya illa a la deriva. De moment, però, l’única deriva és la de la qualitat democràtica de l’Estat, fruit de la judicialització d’un conflicte que s'hauria d’haver quedat a la política. “Sánchez accepta un referèndum en el qual només decidiran els catalans”, escriu El Mundo en portada i és una formulació tramposeta, que eleva a la categoria de referèndum (o sigui, vinculant) el que només s’està explicant en termes de consulta, sempre més innòcua. El fet de posar-hi que els catalans “decidiran” també fa agafar el cangueli als lectors de la Meseta, quan de moment no queda clar quin serà l’abast del que se sotmetrà a consulta, si és que s’acaba celebrant. Massa condicionals com per anar venent la lletania, un cop més, que Espanya es trenca.
Mentrestant, a Catalunya, benedicció general de l’acord. Amb alguns titulars curiosos, com aquest de La Vanguardia: "Torra desautoritza l'acord i obre una bretxa en el Govern". És una formulació eloqüent, tenint en compte que el Govern, des del punt de vista formal, és el de Torra. Això vol dir que, al marge del que es pensi del pacte entre ERC i Sánchez, són els republicans els que han obert la suposada esquerda. Però és evident que en un diari essencialment progovernamental governi qui governi (segons definició que em va fer fa anys José Antich en una entrevista, quan dirigia el rotatiu) el titular pot acabat fent una giragonsa per carregar el pes de la culpa en qui amenaça qualsevol idea d’estabilitat. En tot cas, el titular afina en considerar que el focus de tensió es desplaça i que les bastonades entre ERC i JxCat poden ser –Twitter n’està fent espòiler– francament èpiques.
