Pedro J. Ramírez s'arrenca un dard de fabricació pròpia

BarcelonaEl coronavirus tot ho amara, fins i tot la informació del cor i les baralles més trinxeraires. El Mundo parla amb Agatha Ruiz de la Prada, que, entre altres perles, en deixa anar una contra el seu exmarit, Pedro J. Ramírez: "Suposo que al Jota li ve el virus del 8-M. La seva dona representa feminazis". Tenint en compte que el periodista va ser qui va fundar el diari i el va dirigir durant un quart de segle, es comprèn que estigui dolgut. En un enfilall de tuits, acaba dient que ha aguantat amb silenci els seus "insults i vexacions contínues". Normalment, els exdirectors gaudeixen d'una certa protecció dels seus antics diaris. És humanament comprensible. Ara, ¿no és una mica hipòcrita queixar-se d'un atac com el que ha patit –que, efectivament, és repugnant– tenint en compte que el seu diari escampava, i escampa encara, invectives similars contra qui se li posava a tret? Les pàgines del cor s'alimenten, entre altres menges, dels dards que les exs despitoses llancen contra qui les va deixar. Ramírez va tenir molts anys per denunciar que aquest és un mecanisme indigne, i per posar-hi remei a casa seva, abans que el fibló llançat li travessés el pit.

D'altra banda, el periodista diu: "Fa poc vaig dir que res és tan nazi com dir-li a algú nazi sense motiu". Hauria estat també molt bé que aquesta màxima l'hagués observat quan dirigia El Mundo. Perquè es podrien omplir unes quantes pàgines amb referències dels seus enginyosíssims columnistes tractant de nazis els independentistes amb una lleugeresa sorprenent. "La veritable aristocràcia és en l'idealisme i la bondat humana", acaba dient Ramírez, en una verinosa referència al currículum nobiliari de De la Prada. I ja té conya, en boca de qui va fitxar tot de firmes l'objectiu de les quals no era escampar bondat sinó escarni, burla, insult i aflicció.