Inquietant ventrilòquia de 'La Razón' amb Puigdemont

BarcelonaLa ventrilòquia té un punt decadent: això de posar la mà pel darrere d'un nino i dir coses suposadament gracioses mentre el públic es concentra a veure si realment ets capaç de mantenir els llavis quiets no és ben bé la meva idea de la diversió. Però encara m'incomoda més la ventrilòquia periodística, que consisteix a citar algú sense haver-hi parlat. Ho fa 'La Razón' quan titula un article "Puigdemont: «Passaran anys abans que pugui tornar a Espanya»". No és pas el diari qui ha parlat amb el president exiliat, sinó que s'invoquen unes "fonts pròximes" que deixen el lector totalment desemparat: ni pot saber de quines fonts estan parlant ni si han estat precises a l'hora de transcriure la cita original. Per no poder, ni tan sols pot posar la mà al foc sobre si aquestes fonts existeixen, ni tampoc avaluar si efectivament són pròximes a Puigdemont. El tema, per cert, obre portada amb un títol de difícil comprensió: "Puigdemont se la juga al 'VAR al Suprem' a la UE". Volen dir que intentarà que la justícia europea desacrediti l'actuació judicial espanyola. Però com que això era posar ombra sobre la judicatura, suposo que han optat per un titular inintel·ligible. "Tu posa-hi Puigdemont –devia exclamar el portadista–, que segur que algun lector pica".

Pseudociències

Bon reportatge a 'El Periódico' sobre pseudociències, amb destacat a portada que diu: "Un curandero recepta orina a les orelles per curar nens autistes". De la lectura de l'article se'n deriva una conclusió clara: aquests estafadors, vampirs del dolor desesperat, saben utilitzar les xarxes per mantenir estructures similars a les d'una secta. Crec que els diaris, en general, han fet un canvi d'un any ençà. Sense renunciar dogmàticament a l'experimentació, només el mètode científic ofereix avui prou garanties per a un tractament.