Publicitat
Publicitat

ZONA D'INCERTESA

El seu 'dream' no era Obama

DIMECRES FARÀ 50 ANYS del famós "I have a dream", però el somni de King no s'ha fet realitat en Obama. La distància entre rics i pobres s'ha seguit eixamplant; i una quarta part d'afroamericans, amb un altíssim percentatge d'homes a la presó, encara no han tastat el gust de la igualtat.

Més enllà del tradicional bloqueig a què el legislatiu sotmet un president quan, electoralment, no escombra, hi ha alguna cosa en la retòrica obamiana que el fa sospitós de no voler anar a l'arrel dels problemes.

El seu èmfasi en la responsabilitat de l'individu per abordar problemes de base estructural -aquest "depèn de tu" de ressonàncies tan pujolianes- ja és un clàssic que delata el polític que no vol mullar-se.

Ho apuntava l'altre dia Marc Bassets, l'estela que segueix Obama no és tant la de Luther King com la de l'estrella de serials televisius Bill Cosby, que ha arribat a dir que la comunitat negra dels EUA "pateix una plaga que s'anomena apatia ".

Queda bonic el president, amb el seu aire elegant i bondadós, demanant als seus congèneres "Sigueu bons pares!" Sembla raonable Cosby quan renya negres obeses perquè compren begudes ensucrades als fills. Però l'un no ha sabut mai què era un gueto i l'altre s'ha fet ric amb anuncis de multinacionals que incitaven a tot el contrari.

Perquè és cert que sempre podem fer més, però el que podíem fer i no hem fet serà sempre un misteri del jo íntim. La feina d'un polític no és moralitzar sinó moure cel i terra, jugant-s'hi fins i tot la vida, perquè els futurs pares apàtics arrenquin a viure des de la mateixa línia que els modèlics.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF