Publicitat
Publicitat

Carta a Ana Botella: 'Sí a Madrid 2020'

Potser li estranyarà, senyora alcaldessa, però escric aquesta carta per expressar-li el meu suport a la candidatura olímpica Madrid 2020. De la mateixa manera que reclamo que vostès ens reconeguin als catalans el dret a decidir, també proclamo que els madrilenys tenen dret a somiar en un projecte de futur que els il·lusioni.

Li sonarà ingenu aquest pacte que li proposo: Catalunya 2014 per Madrid 2020. Però no estem parlant de coses tan diferents. En tots dos casos el que està en joc és l'esperança, la il·lusió de milers de ciutadans -siguin catalans o madrilenys- que les estan passant putes i que es mereixen una mica de llum enmig de tanta foscor. Madrid 2020 seria, si em permet, la seva Ítaca. Aquell destí llargament anhelat per l'única gran capital europea que encara no ha acollit mai uns Jocs Olímpics.

Nosaltres en vam organitzar uns l'any 1992 i sé quin impacte tenen els Jocs per a una ciutat i de quina manera reforcen l'autoestima col·lectiva. Algú podrà objectar que les circumstàncies econòmiques no són les mateixes ara que fa 25 anys. Però què hem de fer? Quedar-nos de braços plegats? Paradoxalment, els que opinen que, tal com està el pati, Madrid no pot organitzar uns Jocs Olímpics són els mateixos que es rebel·len contra el dogma neoliberal de l'austeritat. Enmig de tanta retallada, un projecte de futur -almenys un- per poder somiar un futur millor. Els números d'uns Jocs no són mai clars, però la majoria de vegades els beneficis -els tangibles i els intangibles- acaben superant els sacrificis.

Ja es deu haver imaginat que aquesta no és una carta de suport a la seva persona. Les seves idees estan molt lluny de les meves; la seva gestió al davant de l'Ajuntament de Madrid no és precisament una història d'èxit i, per no tenir, no té ni la legitimitat popular, perquè va ser alcaldessa sense que els ciutadans l'haguessin pogut votar. Escric això pensant només en com els madrilenys de bona fe poden veure que se'ls obre una escletxa d'esperança si el 7 de setembre senten allò de " à la ville de Madrid ".

I una mica també ho escric pensant en nosaltres. No em digui que no seria una lliçó mundial de bona convivència si Madrid 2020, Espanya, fos el lloc on Catalunya participés per primera vegada ens uns Jocs Olímpics. ¿S'imagina la delegació catalana, amb Kilian Jornet d'abanderat, desfilant a l'estadi de La Peineta amb Pilar Rahola plorant a la tribuna d'autoritats? Friso.

En resum, facin vostès el seu camí que nosaltres ja farem el nostre. Deixem-nos estar de boicots i de posar bastons a les rodes a les aspiracions de la gent. Tant de bo trobin en els Jocs un projecte que els uneixi en positiu i abandonin aquest estat d'ànim actual, en què sembla que Espanya només es pugui cohesionar per oposició a Catalunya

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF