La tornada a un continent amb moltes espines clavades

BarcelonaRevifat després de l’empenta anímica que va suposar la primera victòria en Lliga diumenge a Ipurua, l’Espanyol afrontarà aquest dijous (21 h, Movistar Liga de Campeones) una cita històrica que el seu tècnic, David Gallego, va qualificar d’“especial i assenyalada”: la visita del Ferencváros serà la primera ocasió en què es podrà sentir l’himne de l’Europa League l’RCDE Stadium. Una experiència nova per a tots els periquitos que eren massa joves per assistir als partits de l’última UEFA amb participació blanc-i-blava, el 2007. També ho serà per a la meitat de la plantilla, 12 jugadors que, bàsicament perquè són joves, encara no han tingut l’oportunitat de disputar cap partit d’una fase final d’un torneig europeu.

Alguns deuen haver preguntat als altres 12 efectius de la plantilla per les vivències viscudes al Vell Continent. No és estrany, perquè a l’actual vestidor espanyolista hi ha molts jugadors que han participat en semifinals, i fins i tot en una final europea. Exceptuant Wu Lei, Javi López i Bernardo, tots els integrants de la plantilla que tenen més de 26 anys havien disputat partits de competicions europees abans d’arribar a l’Espanyol. Són 12 casos que sumen 251 partits europeus: 89 de Champions League i 162 d’Europa League. Diego López, el més experimentat de tots (suma 58 partits), va quedar-se dos cops a les portes de la final. El 2011 el Porto va eliminar el seu Vila-real de les semifinals de l’Europa League, i dos anys més tard, el 2013, el Borussia Dortmund va fer el mateix amb el seu Madrid a la Champions. En quatre partits europeus del porter gallec també hi ha Ander Iturraspe (54), que coneix amb detall l’Europa League. El migcampista basc, de fet, és l’únic jugador de la plantilla blanc-i-blava que sap què és disputar una final europea -que va perdre per 3-0 contra l’Atlètic el 2012-. A Granero (31) va ser el Bayern qui el va privar d’una final de la Champions el 2012 després d’una tanda de penals al Santiago Bernabéu. Els mateixos partits que el madrileny suma un Piatti que també té espines continentals clavades: amb el València va caure a les semifinals de l’Europa League contra l’Atlètic i el Sevilla el 2012 i el 2014, respectivament.

Un any més tard, el 2015, va ser David López (17) qui va estar a punt d’entrar a la final d’aquesta competició amb el Nàpols, però un gol del Dnipro en el partit de tornada de les semifinals els va privar de la gran final. Més singular resulta el cas de Corchia (22), el jugador de l’Espanyol que ha participat en l’Europa League amb més equips diferents (Sochaux, Lilla, Sevilla i Benfica). A aquests els segueixen Darder (12) i un Víctor Sánchez (8) que és l’únic campió d’Europa del vestidor blanc-i-blau, ja que va participar en la fase de grups de la Champions del curs 2008-09, la primera del Barça amb Pep Guardiola. El de Rubí va veure la final de Roma des de la grada de l’Olímpic. Naldo (7) va caure el 2016 amb l’Sporting de Portugal als setzens de final contra el Bayer Leverkusen, i Dídac (6), amb el Betis, no va superar el Sevilla als vuitens el 2014. Més testimonial és l’experiència continental dels dos puntes argentins: Ferreyra amb prou feines suma 3 partits de les prèvies de la Champions amb el Benfica, mentre que Calleri (2) no va superar la ronda de play-off d’Europa League amb el West Ham, a qui va eliminar l’Astra romanès. Moltes espines clavades en un grup que sap bé el que costa tot a Europa. També ho sap l’entitat, que recorda les finals de la UEFA del 1988 i del 2007.

A tocar del rècord d’imbatibilitat

Si avui no perd, l’Espanyol sumarà 22 partits continentals sense conèixer la derrota i establirà un nou rècord d’imbatibilitat europea. Amb l’empat al camp del Zoryà Luhansk, va igualar els 21 partits invictes de l’Ajax entre el 1994 i el 1996, i va deixar enrere els 20 duels invictes de la Juventus (1969-1972) i el PSG (2001-02). L’Ajax va disputar dues finals de la Champions (una de guanyada i una de perduda) i va alçar una Supercopa d’Europa gràcies a aquestes xifres. L’Espanyol, que acumula 16 victòries i 5 empats en aquesta sèrie, va caure als penals de la final de la UEFA del 2007. Avui podria posar el seu nom al capdavant de la ratxa més llarga sense perdre de la història a Europa.