30/12/2023

El Tigrinho, manual de la il·lusió impostada

2 min
Vitor Roque durant l'entrenament de portes obertes del Barça.

BarcelonaEl noi té 18 anys i tant de bo triomfi; quina meravella seria tornar a un Barça dinàmic sense un Lewandowski palplantat a la frontal de l’àrea amb tot el seu rovell i tot el seu tonatge. El noi té 18 anys i no mereix aquestes paraules. Però el noi compleix, disculpin, totes les condicions del fitxatge fraudulent. 

Comencem. D’entrada, hem d’admetre que no hi ha hagut bufetades per fitxar el noi. Els números amb què arriba Vitor Roque no són els del Ronaldo adolescent, tampoc els del primer Messi: en els dos últims anys, 28 gols en 81 partits amb el seu club. Assisteix o marca cada 128 minuts, un registre vulgar que ens recorda el que van signar els nostres atacants en la 2022-2023, l’any de l’1-0, la Lliga de la Gran Sequera. Si m'ho permeten, són guarismes que ens recorden un tal Geovanni Deiberson, pobret, que va arribar al Prat i va dir que volia guanyar la Pilota d’Or. 

Anem al com: no hi ha res més fàcil d’enganyar que un futboler en temps de mercato, però, valgui’m Déu, quin destrempament veure els gols i les millors jugades d’aquest davanter de 40 milions d’euros. Rematades i xuts, i res més… Som el Barça, aquí hem vist Maradona i Romário, i el que ens mostra YouTube no arriba remotament a Quini i no cal dir a Luis Suárez. Aquest adolescent corre a l’espai amb fúria (poca broma amb això, pot ser or en un equip on massa davanters la volen al peu), encara els porters, sovint marca. ¿Ho hem vist en el passat? Sí. Es deia Javier Saviola, i què volen que els digui.

Continuem mirant: és internacional? Més o menys. Ha jugat un partit amb el pitjor Brasil en dècades. Quan Neymar va arribar a Barcelona en portava més de 30, era campió de la Libertadores i, a diferència del nou i il·lusionant atacant culer, feia moltes coses amb la pilota que no havíem vist repetidament en qualsevol partit de panxuts crepusculars al poliesportiu del barri.

La nèmesi d'Endrick

El flamant campió del campionat Paranaenense del 2023 arriba amb un altre element que ens fa recelar molt, que som vells i hem patit molts disgustos: ens el volen vendre com la nèmesi d’una estrella blanca, el també adolescent Endrick. No ens enganyem, no tenen edat de protagonitzar cap rivalitat, i ves que no acabi com allò tan lluït de comparar Saviola i Zidane. 

Hi ha un últim factor nefast, horrible per al nostre paladar refinat, per a les nostres retines cultivades: ¿què és aquesta vulgaritat de dir-ne Tigrinho? ¿Què és aquest malnom impostat i lamentable? ¿De veritat el factor animal ens farà vibrar? De tot cor que li desitgem molta sort. I de veritat els dic que, per poc que faci, serà molt més del que esperem, veient el que hem vist fins ara.

stats