Amb Ter Stegen no hi ha 'fair play'

Marc-André ter Stegen és l’últim vestigi de la plantilla que va guanyar la Lliga de Campions de Berlín fa deu anys. També és un dels tres únics supervivents de les renovacions amb diferiments que Josep Maria Bartomeu va fer amb nocturnitat i traïdoria abans de dimitir l’octubre del 2020, d'esquena al vestidor liderat per Leo Messi. Actualment primer capità per antiguitat, és la figura arqueològica d’un equip que va ensorrar-se entre Anfield i Lisboa i va començar a aixecar-se amb la Lliga de Xavi, en què ell va ser clau sota pals. A la cúpula del Barça, lícitament, creuen que li ha arribat l’hora dels adeus per poder mirar endavant amb un porter de futur: n’han parlat a les reunions de junta directiva i en cercles de confiança amb periodistes. Oficialment, el missatge és que no el volen forçar a marxar, però un cop fitxat Joan Garcia no cal fer-li empassar la verdura fent l’avió amb la forquilla. 

El pressing Ter Stegen és infinit i gens elegant. Frenkie de Jong li podria donar consells sobre com encarar aquesta mena de campanyes, també presents a les insuportables xarxes socials. Cada estiu hi ha algú en el punt de mira per fer-lo saltar del vaixell i el neerlandès, ara a punt de renovar –quines coses!–, n’és un expert. Ter Stegen va signar –ja amb Joan Laporta, fa dos anys– una ampliació fins al 2028. No és menor un petit detall: ho va tornar a fer amb diferiments, a l’estil de Bartomeu. Per tant, parlant col·loquialment, el club li ha d’abonar pasta gansa i ell té la paella pel mànec. De moment ja s’ha encarregat de dir que està convençut que continuarà al Barça. El conflicte està servit i no és fàcil de resoldre, perquè el club blaugrana, a més, necessita que l’alemany surti per facilitar la inscripció de Joan Garcia. 

És el fair play, amics! Tant l’econòmic com el de les formes. El Barça de Laporta, novament, lluita a contrarellotge víctima de les seves pròpies palanques de fum i, alhora, ha posat en marxa una maquinària molt desagradable abans d’asseure’s cara a cara amb el porter. És cert que Ter Stegen no va jugar net quan collava per recuperar la titularitat després de la lesió amb entrevistes insistents, però el club hauria d’estar per sobre de tot això. És just elogiar la capacitat d’anticipació del Barça per lligar el potencial de Joan Garcia, però la intel·ligència de Deco és inversament proporcional a la de la cúpula del club embrutant Ter Stegen off the record. Hansi, et tocarà arreglar-ho. Segur que Flick hauria agraït més discreció i menys fang.