Waterpolo

Els sacrificis d'una selecció plena de catalans: "Renunciem a relacions, amistats i temps lliure"

L'equip estatal masculí de waterpolo lluita per penjar-se el bronze al Mundial i preparar-se per als Jocs Olímpics de París

Pau Pedraza i Sopena
3 min
Álvaro Granados en la semifinal del Campionat del Món contra Itàlia.

Sant Cugat del VallèsSer jugador de waterpolo no és gens fàcil. És un esport molt complicat. Et passes tot el dia dins la piscina, mous les cames sense parar per poder flotar i t'eleves fins a la cintura per llançar la pilota a la porteria al mateix temps que tens el rival que t'està donant cops per desestabilitzar-te. Els waterpolistes entrenen intensament en les aigües del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès per poder penjar-se medalles cada estiu i el sacrifici és present per arribar a ser un dels millors en cada una de les seves posicions.

En una de les millors seleccions en aquest esport, l'espanyola, que històricament sempre ha tingut una presència massiva de jugadors catalans, la dedicació encara és més gran per guanyar tots els premis possibles. Un d'aquests casos és el del català Unai Aguirre, el porter de l'absoluta, que ho ha hagut de deixar tot per complir el seu somni de competir dins d'una piscina. "Sacrifiquem relacions, amistats i temps lliure pel waterpolo. També sortir de festa, o qualsevol cosa que fa un noi de la meva edat", explica Aguirre en conversa amb l'ARA.

Però tot aquest esforç no es veu reflectit mediàticament. "Cada esport té el que es mereix. No m’agrada queixar-me de la repercussió que tenim i deixem de tenir. Crec que si la selecció segueix en aquesta mateixa línia tindrà el que es mereix, el que li toca. Vull seguir treballant perquè el waterpolo creixi", se sincera Álvaro Granados, atacant i líder de la selecció, en aquest diari.

Tot i la poca expectació pública que pot arribar a tenir aquest esport practicat dins l'aigua, el porter català té clar que prefereix continuar en aquesta línia, en l'anonimat: "Pot ser que sigui una mica contradictori, però hi ha vegades que és millor perquè pots estar més tranquil, amb una vida tranquil·la i amb el teu bon sou. Tu jugues per tu i per no tenir repercussió mediàtica".

Un or ple de catalans

Mai una medalla d'or a waterpolo havia tingut tanta representació catalana. La darrera, però, s'ha resistit i no l'han pogut assolir. El Mundial celebrat a Doha no ha acabat de la manera que el seleccionador David Martín, barceloní de naixement, hauria volgut. Van caure eliminats a les semifinals contra Itàlia (6-8) i lluitaran contra França aquest dissabte per penjar-se el bronze (9.30 h, Teledeporte) uns mesos abans de volar cap a París, on participaran en els Jocs Olímpics.

On sí que va haver-hi èxit va ser en l'últim Campionat d'Europa, celebrat a inicis d'any. Nou dels 15 esportistes que van guanyar l'or europeu eren de Catalunya. La selecció espanyola va guanyar l'equip amfitrió, Croàcia, i ho va fer amb un gol a l'últim minut de Granados, nascut a Terrassa: "Sincerament, no em va passar res pel cap en marcar. Amb molta eufòria, només vaig cridar i celebrar". "Quan vaig marcar, encara quedaven 50 segons per acabar el partit. Tenia la ment freda i vaig concentrar-me en defensar per mantenir el resultat i guanyar", afegeix.

Era l'únic campionat que a l'absoluta se li resistia. Els Jocs Olímpics del 1996 i els tres Mundials brillaven sols en una vitrina a l'espera de l'Europeu. Després de fer plata en tres edicions, una generació plena de catalans ha pogut obtenir la que es coneix com la triple corona. "Estic orgullós i content per guanyar la medalla europea. Sempre he tingut a l'orella l'equip del 1992 i 1996. Un se sent bé en aconseguir un trofeu que ells no van poder assolir", explica el golejador.

A la mateixa piscina, però a l'altra punta de la demarcació de l'atacant, hi havia Aguirre. Nascut a Barcelona, el porter de només 21 anys no havia vist la generació a la qual es referia el seu company: "No et puc fer una valoració completa, no era viu. El que sé és que som un dels millors equips del món, el mateix que van ser ells. Aquella generació és el passat i nosaltres potser els hi estem fent ombra".

Els catalans volen continuar fent història dins de la piscina. Malgrat l'ensopegada al Mundial, ara només tenen els ulls posats en els Jocs Olímpics de París d'aquest estiu i poder ampliar el palmarès. Ja tenen la triple corona, però l'ambició per seguir guanyant i fer créixer el waterpolo arreu del món és encara més gran.

stats