La rivalitat que pot trencar tots els esquemes al tenis mundial

Barcelona"El tenis està en molt bones mans", deia aquesta setmana Rafa Nadal. Lògicament, parlava de les mans de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner, els dos jugadors que semblen destinats a lluitar per dominar aquest esport la dècada vinent. Després de la preciosa final de cinc hores i mitja a Roland Garros, en què el murcià va sortir vencedor amb una remuntada que recordava molt a aquelles que feia el jugador de Manacor, tots dos ja pensen en la cita de Wimbledon. Per arribar en forma al Grand Slam sobre herba, han escollit camins diferents: l’italià participarà en el torneig de Halle, on va guanyar el 2024, mentre que Alcaraz aposta per Queen’s, tot i que encara no ha confirmat al 100% si hi serà. "El pla és jugar-hi, però d'aquí a uns dies prendrem una decisió final. A mig camí del torneig en vam parlar i Alcaraz ens va dir que volia anar-hi. Després d'aquests dies de descans farem una prova per veure com està físicament i anímicament. Reprendrà la formació específica per a l'herba. Anirem a Wimbledon amb moltes ganes; li encanta jugar-hi", ha explicat Juan Carlos Ferrero, el seu tècnic.

La final de Roland Garros era la primera del Grand Slam entre tots dos. Alcaraz havia guanyat les quatre anteriors que havia disputat i Sinner, tres de tres. En el primer duel directe, va caure l’italià, tot i que va quedar-se a un pam de guanyar quan, en teoria, mana Alcaraz sobre terra batuda. El murcià es va convertir en el tercer home capaç de guanyar una gran final després de salvar un punt de campionat des dels anys 60 en la final més llarga mai vista a París. A Wimbledon, doncs, es freguen les mans amb l’esperança que tots dos es retrobin, tot i que el torneig de Londres també serà especial perquè serà el comiat del jugador que més cops l’ha guanyat, Novak Djokovic, amb 38 anys. El serbi va besar el terra de la pista central de París, en un comiat simbòlic, mentre creixen els rumors que aquesta temporada ho deixa tot i somia en arribar a guanyar un 25è títol del Grand Slam. "Són fantàstics. Crec que la seva rivalitat és el que el nostre esport necessita, sens dubte. Per la manera com juguen i com s'enfronten a la vida, crec que tindran carreres molt exitoses els anys vinents. Estic segur que els veurem aixecar els grans trofeus força sovint", defensa el serbi.

"Un ritme que no és humà"

Djokovic és el darrer supervivent de l’època daurada que han protagonitzat ell, Rafa Nadal i Roger Federer. Semblava que sense ells el tenis entraria en una etapa freda, però Alcaraz i Sinner han capgirat el guió. Mentre Djokovic encara juga, ells ja han iniciat una nova era que impressiona. "Federer i Nadal van jugar un parell de bones finals, però res s'acosta a això. Vaig pensar que era impossible veure dos jugadors jugant aquell partit, amb un ritme que no és humà. Són dos dels millors atletes que la raça humana ha vist mai", deia el suec Mats Wilander, campió set cops de tornejos del Grand Slam, parlant amb la BBC. "Amb aquesta edat i ja han jugat un dels millors partits de tots els temps", es meravellava John McEnroe.

El consens és general: la nova era promet molt, amb el dubte de veure com s’ho farà Sinner, de 23 anys, per aturar l’huracà d’Alcaraz, un any més jove. Sinner, que va complir una suspensió de dopatge de tres mesos entre febrer i maig, ha mostrat una consistència notable en els últims 20 mesos, en els quals ha perdut només 10 de 121 partits des del setembre del 2023. Però la meitat d'aquestes derrotes han arribat en les seves últimes cinc trobades amb Alcaraz. El murcià ha derrotat vuit cops el jugador del Tirol del Sud, que s’ha imposat en quatre duels directes. "Aquest és el primer partit en contra en una final de Grand Slam. Esperem que no sigui l'últim, perquè cada vegada que ens enfrontem, aixequem el nostre nivell. Si vols guanyar el Grand Slam, has de vèncer els millors tenistes del món", va dir Alcaraz.

Entre tots dos han guanyat 7 dels darrers 8 tornejos grans —només Djokovic va vèncer als Estats Units el 2023—, un domini increïble per a dos joves. Alcaraz ha guanyat ja cinc tornejos grans, els mateixos que Nadal a la seva edat. De fet, el seu repte és aguantar les comparacions amb el manacorí. Sinner és diferent. Mai Itàlia havia tingut un geni com ell, tot i que tampoc ho té fàcil: és fred, menys divertit que Nadal i introvertit. A més, és d’una família de parla alemanya de la regió del Tirol del Sud, que ha provocat alguna burla de periodistes o d'exjugadors italians dient que és poc italià.

El tenis necessitava un relleu generacional i ha arribat abans del que estava previst. Alcaraz ja ha guanyat 20 tornejos i Sinner, 19. La seva primera final d’un Grand Slam va ser tan bonica, que ara tothom espera amb neguit els següents duels, ja que simbolitzen dues formes oposades d’entendre el tenis. Alcaraz és explosiu, menys constant. Fa més cops guanyadors, però també comet més errades. Sinner és de gel, com una glacera dels Alps. Però el seu joc és estètic, buscant la perfecció, com si fos una partida d’escacs. Sinner és elegant, Alcaraz és elèctric. Per moments poden recordar Federer i Nadal, però fent els seus propis camins.

"Crec que hem d'estar molt contents amb aquests dos nois lluitant per grans trofeus. Per a ells, sens dubte, és una cosa que fa que pugin el nivell cada vegada que surten a la pista. Saben que han de jugar un tenis increïble per vèncer l'altre i és una cosa que ajudarà cada jugador a pujar encara més el nivell", defensa Ferrero. L'època daurada del tenis encara no havia acabat i ja n'ha començat una de nova. La d'Alcaraz i Sinner.