Un regal de Lenglet compensa un nou xou arbitral contra l’Espanyol

BarcelonaL’Espanyol necessitarà alçar més la veu per aconseguir el respecte arbitral. Pocs dies després que el seu conseller delegat, Mao Ye, acceptés les explicacions del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) sobre el polèmic arbitratge patit a Son Moix, els blanc-i-blaus van tornar a veure com nous errors arbitrals li van passar factura davant un Atlètic de Madrid (1-1) que s'allunya de la lluita pel títol. Un déjà-vu, si es té en compte que en l'última visita dels madrilenys a l’RCDE Stadium es va validar un gol fantasma d'Antoine Griezmann sense que el VAR tingués cap imatge que demostrés que la bola havia travessat la línia de gol completament.

Aquest cop no van ser una, sinó dues, les accions polèmiques que van perjudicar l’Espanyol. I totes dues determinants, al tram final del primer temps. Primer, es va donar per bo un golàs de César Azpilicueta, que va enganxar una volea des de la frontal cap a l’escaire. L’acció, però, estava precedida per una càrrega d'Alexander Sørloth que va desequilibrar Marash Kumbulla. El VAR, dirigit aquest cop per Trujillo Suárez, ni tan sols va advertir l’àrbitre principal, Alberola Rojas, que revisés l’acció. Deu minuts després, al temps afegit, Samuel Lino va clavar una clara empenta a Jofre Carreras per darrere i sense opció a tocar la pilota, dins de l’àrea. Un penal força clar que tant l’àrbitre com el VAR van obviar. 

Dues decisions arbitrals que van encendre els ànims de Cornellà-El Prat, que va vestir-se de gala amb 30.559 espectadors. L’Espanyol va marxar al descans amb desavantatge en un duel en què estava resistint malgrat que l’Atlètic era millor. El primer temps va ser plàcid per als de Simeone. Marcos Llorente havia obert la llauna al tercer minut, en una acció que va quedar invalidada per fora de joc previ de Griezmann. A partir d’aquí, els madrilenys van aconseguir generar arribades amb certa facilitat, si bé és cert que gairebé cap acabava amb perill real. 

Puado, 200 partits i gol decisiu de penal

L’Espanyol tampoc aconseguia atacar bé. En camp propi va prioritzar la seguretat, fet que sempre permetia que l’Atlètic s'ordenés. I quan Cabrera o algun migcampista trobaven Jofre en desplaçaments en llarg, l’extrem gairebé sempre estava ben controlat per un central o un carriler. A l’altra banda, Javi Puado va acusar l’elevat desgast físic que suposa perseguir amunt i avall l’infatigable Llorente. Amb tot, el barceloní, que celebrava 200 partits amb l’Espanyol, no va desaprofitar el clar i absurd penal que Clément Lenglet va cometre per agafar de la samarreta Cabrera a la segona meitat. Era el primer xut entre els tres pals. Un gol que val un punt valuós i que demostra que l'Espanyol continua viu.