Quique Cárcel: “L’estratègia és clara: donar-ho tot per tornar el Girona a Primera”

GironaQuique Cárcel ja està de vacances. Ningú discutirà que, després de construir una plantilla plena de talent, se les ha guanyat. Del vestidor del descens n'han fugit 14 peces. Algunes d’elles importants, com Pere Pons, Portu o Bounou, que continuaran a Primera amb l’Alabès, la Reial Societat i el Sevilla. Per contrarestar el dol han arribat 16 cares noves. La gran majoria, jugadors il·lusionants, com Maffeo, Gallar, Jozabed o Samu Saiz. El millor de tot, però, és haver aconseguit mantenir el gran bloc, i Cristhian Stuani com a referència. “És difícil dir si he aconseguit o no el que volia, però tenim una plantilla molt competitiva. He passat mals moments durant l’estiu perquè he hagut de ser fred amb la gent amb qui he compartit coses tan especials. Volia jugadors amb gana, i trobar-los no és fàcil, perquè venim d’un descens. Però crec que el tarannà ha canviat en aquestes dues últimes setmanes, es respira un altre ambient”, confessa el director esportiu, amo i senyor de les operacions fetes els últims sis anys a Montilivi. “La propietat ha fet un gran esforç, perquè no tots els clubs farien el mateix. M’he sentit molt confirmat amb la idea de fer la plantilla més competitiva possible, però ja sabem que pujar a Primera no serà gens fàcil. Si no som capaços d’apassionar-nos com ho està fent el Fuenlabrada, que ve de Segona B i va líder, no ho aconseguirem. Tenim molt de marge de millora”, afegeix Cárcel.

L’aposta no és altra que tornar a la categoria que van conèixer per primera vegada fa dues temporades. “L’estratègia és clara: donar-ho tot per tornar a Primera. El projecte, però, és de llarga durada, perquè no podem parlar d’un tot o res. Però l’aposta és ferma, sí”. ¿Aquesta és la millor plantilla de la història del Girona? “Comparar és complicat, han sortit peces importants que ens havien donat un bon rendiment. Potser l’any passat no teníem tanta competència, però el context ara és diferent. Hem apostat per tenir una plantilla llarga i hem d’estar preparats per a tots els contratemps que puguin sorgir. No saber quin onze sortirà a jugar és positiu, perquè significa que tothom pot sumar”, admet Cárcel, que amb el millor pressupost de la categoria encara ha pogut reservar un pessic per si cal sortir al mercat d’hivern. “Tenim un petit marge per fer moviments, però hem fet una inversió molt elevada. Aquí fem molta feina invisible, tot això val uns diners”. El valor de mercat de la plantilla, segons el portal web Transfermarkt, és de 62 milions d’euros. Les dades parlen per si soles: triplica el preu de les plantilles de més de la meitat dels clubs de Segona i duplica el de tots excepte l’Osca, el Deportivo i el Rayo Vallecano.

Cap cedit del Manchester City

Aquest estiu el Manchester City no ha cedit cap futbolista. Això no passava des del 2014. “Hem pretès dos o tres nois, però no ha pogut ser. Tampoc podem assegurar minuts a futbolistes de 19 anys, i ells tenien propostes de clubs més importants”. Gestionar la plantilla serà un dels maldecaps més delicats que haurà d’afrontar Juan Carlos Unzué. “És feina de tots, no només de l’entrenador. L’únic que demano als futbolistes és respecte pel company, tothom mereix les mateixes oportunitats. Com a club, tenim un compromís. I si aconseguim pujar, tindran el premi de seguir amb nosaltres”. Cárcel ha explicat que Valery, lesionat de llarga durada, no té fitxa, i que Suárez, el tercer porter, en tindrà una del filial. De fet, el Girona ha hagut d’utilitzar el dorsal 12, que volia reservar en homenatge a l’afició de Montilivi, que diumenge va veure guanyar el seu equip després de molt de temps. A la Lliga només han sumat dues victòries en 300 dies. “A casa, fa temps que ens costa guanyar. De fet, ni a la pretemporada. Hem viscut moments d’ansietat, també contra el Màlaga. Necessitàvem guanyar, i per fi vam poder fer-ho. Tampoc podem oblidar que era el primer partit sencer de Stuani, que Gallar i Jozabed porten pocs entrenaments... Haurem de tenir paciència”, conclou.