Es Puig, atalaiats sobre el Raiguer als peus de la Tramuntana

PalmaEls biniamers li diuen la Penya de la Senyora o, senzillament, es Puig. Ens referim, és clar, al cim de la comuna de Biniamar, una muntanya que s’estén per l’extrem sud-occidental del terme municipal de Selva, a mestral del poble, i que limita amb Lloseta i Mancor de la Vall. El seu cim, una ampla i extensa replanada, fa partió amb la possessió de Son Daviu. Els llosetins li diuen la muntanya de Lloseta o, senzillament també, el Puig.

El nostre punt de partida es troba a la parada del bus TIB (L-311), a la plaça que es forma davant les Escoles (Col·legi Públic Es Torrentet), a la sortida de Biniamar cap a Selva. Just a la illeta enjardinada que es troba al mig, hi trobam un monument dedicat als miners de les explotacions de Son Bonafè i Son Odre, actives fins a final de la dècada dels anys 80.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la parada del bus TIB pel carrer d’Enmig en direcció a Lloseta (sud-oest/oest). Tot d’una deixam a l’esquerra el carrer de Sant Pau que connecta amb ‘sa Catedral’, l’església nova (inacabada) de Biniamar, de 1910. Immediatament després trobam l’església de Santa Tecla, del segle XVII, a l’esquerra, i l’aljub de la Plaça, de començament del segle XIX, a la dreta. El carrer s’estreny i fa un doble revolt per sortir a la part baixa de la plaça de la Quintana, amb el seu aljub de 1898. Acabam de sortir del poble pel carrer de Sor Margalida de la Passió i en el número 22 hi trobam l’antic convent de les monges franciscanes.

Deixam enrere el poble [10 min] i giram a la dreta pel camí del Puig. Abandonam la carretera (Ma-2113), a escassament cinc-cents metres de Lloseta, i continuam la nostra ruta per aquest camí asfaltat fins a l’entrada de l’antiga pedrera de Biniamar (Gravera Pieres), a la dreta, als peus de l’ermita de la Reconciliació. Nosaltres continuam tot dret, ara fora asfalt, entre unes petites parcel·lacions, a l’esquerra, i un magatzem de maquinària, a la dreta. Passam una barrera i deixam un camí a la dreta –Els Campassos-. Continuam tot dret per dins la garriga mentre guanyam altura suaument. [20 min] Després d’una segona barrera tornam a sortir a un camí asfaltat, ja dins el terme de Lloseta. Uns metres després, prenem el camí de terra que trobam a la dreta, amb un portell tancat amb pany i clau, i un botador a la banda esquerra. Som dins la possessió de Son Daviu. 

[35 min] Trobam a la dreta del camí un pou o cisterna, en molt mal estat de conservació. A mesura que ens anam fent amunt, gaudim d’una ampla perspectiva de Lloseta, Inca, Biniamar i el puig de Santa Magdalena, com a referències més properes cap al vessant de llevant. Cap a migjorn, identificam clarament el massís de Randa i la serra de Galdent, mentre que cap al nord-oest podem veure el Castell d’Alaró, el puig de l’Alcadena i, fins i tot, Lofra. [1 h 05 min] Una fita, a la dreta del camí, ens indica el sentit que hem de seguir ara. Abandonam el camí que arriba fins a uns antics aljubs i seguim el tirany que, sense gaires complicacions, ens acostarà fins a la part alta de la muntanya, el Puig, travessada per una paret amitgera que fa partió entre Son Daviu i la comuna de Biniamar [1 h 15 min].

Passam la paret per allà on hi ha un botador i entram de ple dins la comuna de Biniamar, es Puig. Fins a la replanada, just davant nostre, documentada en un mapa de l’Icona (Institut Nacional per a la Conservació de la Natura) dels anys 70 com el Pla dels Fanals, hi arriba una pista forestal que seguirem per anar descendint cap a l’àrea recreativa. Travessarem un collet on trobam un dipòsit d’aigua, a la dreta, i bones vistes cap a la Tramuntana a l’esquerra [1 h 20 min]. Iniciam un descens ràpid per una pista cimentada, amb algun tram de fort pendent. A la dreta ens queda, banda amunt del poble, el comellar de Jay Andreu (segons deixà grafiat l’Icona). Al final, topam amb una barrera de ferro que té un botador a l’esquerra, just en el punt que la síquia que temps enrere duia l’aigua de la font del Patró fins a l’aljub de la Plaça travessa el camí.

Giram a l’esquerra (nord-oest) i seguim la canal fins a arribar a un petit aqüeducte [1 h 30 min]. A partir d’aquest punt recomanam prosseguir per un senderó que trobarem a la dreta de la síquia, que ens permetrà continuar avançant més còmodament, paral·lels al torrent que tenim a la dreta. Així arribam a l’àrea recreativa de la comuna de Biniamar [1 h 40 min]. Sortim del senderó i ens dirigim cap al camí de terra que travessa la zona pública d’esbarjo, per on continuarem la caminada fins a Biniatzent (nord-oest).

L’Hort de Biniatzent

Després d’una breu i molt suau remuntada, el camí voreja els sementers de Biniatzent fins a arribar a una bifurcació [2 h 05 min]. Deixam el camí de la dreta, per on continuarem més tard, i vorejam l’Hort de Biniatzent, que ens queda a l’esquerra, per arribar a la font del Patró [2 h 10 min]. Cinc minuts més endavant tenim les cases de l’antiga alqueria que dona nom a tot l’entorn.

Tornam enrere fins a la bifurcació abans esmentada i continuam tot dret cap a Mancor de la Vall (nord-est/est), amb el penyal de Montaura de cara. Recorrem un tram planer de camí que ens permet assaborir la bellesa del paisatge que ens envolta, on predominen les extenses planures de sementers, ben fitades pels diferents turons que hem anat citant al llarg de tota la ruta. Passam tres barreres, la primera es bota pel brancal de la dreta i les altres dues es passen sense problema, fins a arribar al tram de camí asfaltat que baixa cap a Mancor de la Vall [2 h 30 min]. 

Deixam les cases i el penyal de Montaura a la dreta i arribam a la cruïlla amb el camí de Biniamar. Abandonam el camí de Biniatzent i voltam a la dreta. De tot d’una descendim uns metres fins a travessar el comellar i tot d’una iniciam remuntada fins a situar-nos davant l’entrada de Can Rosseó. A l’esquerra veiem la continuació del camí, un tirany que discorre entre parets i que voreja les mines de Son Odre. Hem d’estar atents a les fites, perquè en un punt concret ens hem de fer més cap a l’esquerra del que sembla la senda principal. Sortirem a un camí asfaltat que seguirem fins a la cruïlla amb el camí de la Comuna, a la dreta. A partir d’aquí l’arribada a Biniamar la farem per un camí de terra, fins a ser ben davant de les cases de Son Odre [2 h 55 min], de començament del segle XVIII (1709). Pel carrer del Comte arribarem a la via principal, a l’esquerra ens queda es Torrentet [3 h 00 min], el nostre punt de partida i arribada.

Fita_a_Fita