Patir per si de cas?

El 6 de novembre del 2010 l'Assignia havia perdut els 6 primers partits de Lliga. Les lesions, la falta de referents, un joc interior escarransit i la fragilitat psicològica van fer veure a Jaume Ponsarnau, durant setmanes, la curvatura del cel. El 15 de maig següent l'equip havia tocat fons abans que ho fessin l'Alacant, el Granada i el Menorca. Dos d'aquests equips han desaparegut i l'altre ha baixat a la LEB per motius econòmics. Després del Valladolid, tres dels cinc rivals següents són el Barça, el Madrid i l'Unicaja. Encara que el balanç resultant s'assemblés al del 2010, els manresans se salvarien guanyant menys de la meitat dels partits restants. Si tan dramàtica fos la situació, el club encara té una fitxa extracomunitària per reforçar l'equip. I si, malgrat tot, l'Assignia acabés últim o penúltim, el descens tampoc està escrit en bronze. Que ho preguntin al Valladolid i l'Estudiantes.