Amb una paciència digna de Job
Artie Shaw no només era un clarinetista d'èxit, sinó un intel·lectual de nivell. Shaw va deixar-nos dit que el temps era l'únic i autèntic patrimoni de l'ésser humà. En realitat, no tenim res més a la vida. Temps és, precisament, allò que el Barça no pot comprar al mercat. Necessites partits i marge per solidificar idees, aprendre a treure la pilota des de la defensa, aplicar la pressió en harmonia, aprofitar les ocasions fins a crear-te aura d'eficaç i temut. Temps com a gran solució, barem que mesurarà aquest projecte encara a les beceroles.
El Barça ve d'on ve i ja presenta novetats engrescadores. Fins i tot quan rep el primer gol a l'Allianz Arena i el cop de KO tot seguit. No és l'equip que s'enfonsa pel costum de sentir-se incapaç de remuntada, sinó que ho fa per inexperiència col·lectiva i l'extrema joventut d'alguns integrants que encara no han après com resoldre plets amb rivals d'ullal retorçat com aquest Bayern. La impaciència pròpia de l'entitat provocarà que l'impàs sembli llarg com un dia sense pa. No deu resultar fàcil revertir una gestió que va lliurar gentilment el poder de la institució al vestidor, gratificant de manera esplèndida certes peces avui contemplades com a rèmores d'un passat nefast, sigui o no justa la llufa. Tampoc es va abordar la renovació quan tocava, ni mostraven cap criteri a curt i llarg termini perquè Messi, ai las, s'encarregava de tapar bonys i berrugues.
Conjuntar supervivents amb novetats, pilars de futur amb il·lustres veterans, futbolistes amb data de caducitat per tapar forats puntuals i tot el castell de gamma extra muntat a correcuita no serà cosa de quatre dies. No pots permetre que se't desmotivin els suplents, ni descuidar peces que necessiten tant d'afecte com consells de millora. No pots tampoc accelerar de manera temerària l'evolució de dues meravelles d'interiors, no fos cas que els cremessis abans d'hora. Cal inventar un relleu a l'insubstituïble Busquets, eternament infravalorat. Encara toca erradicar certs resistents sense soroll i, alhora, créixer aquí mentre aspires a recuperar la força de l'escut i el pes de la samarreta en prestigi europeu.
Aspires a competir, una altra definició de moda, amb el grau de fiabilitat dels millors i l'ambició és tanta com omplir una platja a base de grans i grans de sorra que has de posar a mà, un a un, fins a fixar el paisatge desitjat amb paciència digna de Job. A poc a poc i bona lletra, irrefutable consell. Just el que mai permet ni el futbol, ni el club.
