Fita a fita
Esports 04/02/2022

La muntanya de Calicant, la baula d’un sistema de missatgeria encriptada

Aquest petit massís de Sant Llorenç des Cardassar és una de les àrees naturals més rellevants del Llevant de l’illa de Mallorca

Joan Carles Palos
5 min
La ruta de la setmana

PalmaAquesta ruta ens acosta a un del cims de referència del terme de Sant Llorenç des Cardassar i Manacor, atès que la partió de terme el xapa en dos, des del qual podem obtenir unes vistes especialment belles de tota la badia d’Alcúdia, les muntanyes d’Artà i bona part de la serra de Tramuntana. Tot el massís de Calicant és Àrea Natural d’Especial Interès, una sèrie d’elevacions calcàries cobertes de vegetació baixa mediterrània. Segons el lingüista Joan Coromines, el topònim és d’origen mossàrab i significa ‘cant de gall’, potser per ser la muntanya més oriental de l’interior de Mallorca. A la documentació medieval apareix grafiada com a alqueria Calicanta (1242) i Calhicant (1292), entre d’altres.

La muntanya de Calicant és també la del telègraf, un projecte d’ús militar desenvolupat a mitjan segle XIX i que afectava exclusivament Mallorca i Menorca. Un sistema de missatgeria encriptada que, en bona part, feia servir el sistema de torres i talaies costaneres dels segles XVI i XVII. “Una casa en doble vessant hi allotja el telègraf. Hi ha també dues petites estances per a sengles vigies. A la part superior oneja la bandera espanyola i toscs dibuixos recobreixen la porta de l’edifici, on hi ha cadenes de ferro per subjectar el telègraf” (Les Balears, descrites per la paraula i el dibuix. Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg i Lorena). L’inici d’aquest itinerari el trobam un poc allunyat del poble, a la confluència dels camins d’Infern i de Calicant, en el km 5 de la carretera Ma-3323. Aquesta carretera neix des del mateix nucli urbà de Sant Llorenç, vora el camp de futbol, i desemboca sobre la que uneix Manacor amb la Colònia de Sant Pere.

La ruta

[00 min] Iniciam la marxa des d’un revolt pronunciat de la carretera, on podem deixar els vehicles, i prenem pel camí de Calicant (nord-est), a la dreta del camí d’Infern. Avançam en direcció a les cases d’aquesta emblemàtica possessió llorencina, per un camí ben asfaltat, mentre deixam a la dreta el Pa de Nadal, un turonet de 229 metres d’alçària. [05 min] Arribam a una bifurcació del camí, prenem el de la dreta i deixam les cases aturonades de Calicant a la nostra esquerra. Poc després creuam el torrentó de la Blanquera, que arreplega les aigües de tot el massís de Calicant. Més endavant, [15 min] ens ajuntam amb un altre camí que ens arriba per la dreta, que no deixa de ser més que un altre punt de connexió amb l’Ma-3323.

El puig de Calicant ofereix una àmplia i extensa panoràmica del Pla i del Llevant de Mallorca.

Continuam la marxa en direcció al nord-est, ara per un camí de terra. Ara passam per davant Cas Cus [20], un rafalet pagès situat a l’esquerra del camí. Just davant nostre, el massís de Calicant, amb el puig del mateix nom, a la nostra esquerra, i el del Telègraf, a la dreta, copsen tota la nostra mirada i omplen la perspectiva de tota la contrada. El camí avança en suau ascens fins a assolir l’indret conegut com les Piquetes [35], on poc després mor vora una casa rústica una barraca i un curiós xalet de trets modernistes.

Deixam a la dreta el camí que arriba fins al xalet abans esmentat i avançam tot dret, on trobam una barrera sense pany i tot seguit uns abeuradors a mà dreta. La ruta continua ara per dins un sementer, vorejant el torrentó que tenim a la dreta. Un poc més endavant trobam algunes fites velles i un senderó que ens arriba de la dreta (puig del Telègraf). La cruïlla s’ubica dins el mateix llit del torrent. Nosaltres hem de prendre el tirany de l’esquerra, més clar i ben fitat, que després d’un tram planer fa un gir brusc a l’esquerra [45 min] –senyat amb una bona fita– per iniciar una lenta i feixuga pujada per la coma Figuera, solcada per un xaragall pedregós i erm.

A mesura que pugem, tindrem una millor perspectiva del puig del Telègraf (415 m), el qual ens queda a l’esquena. Malgrat la gran quantitat de càrritx, a voltes podrem veure que pujam damunt un antic camí de ferradura, amb el seu característic i ben bastit marge de sosteniment. A poc a poc, el coster se suavitza i assoleix el coll Paredat [1 h 05 min], entre el puig d’en Sard (477 m) i la Penya del Corb (409 m). Des d’aquí pujam cap a l’esquerra (sud/sud-oest), seguint un tirany que ens donarà el millor pas entre la vegetació. A la nostra dreta, una visió ampla i diàfana de tota la badia d’Alcúdia, damunt la propera serra Artana, amb l’inconfusible Bec de Ferrutx, i el puig d’Alpara (nord/nord-est) més a prop nostre.

El puig d’Alpara i la serra Artana del coll Paredat, entre la Penya del Corb i el puig d’en Sard.

El vèrtex geodèsic

Avançam de cara al puig d’en Sard, que identificarem per una antena qui hi ha al damunt. Seguim acuradament les fites que ens duen per un tirany visible entre les carritxeres cap a un pas, al costat esquerre de la carena, per on es veu un accés fàcil a les antenes [1 h 30 min]. Des d’aquí mateix ja podem veure el vèrtex geodèsic (sud), veritable objectiu de la nostra ruta, avançam per damunt la carena –per on creua la partió de terme entre Sant Llorenç des Cardassar i Manacor– fins a assolir el cim del puig de Calicant (473 m) [1 h 40 min]. Davall el seu vèrtex hi trobam la clàssica caseta de vigilància, avui dia mig esbucada. Des d’aquí, les vistes són extraordinàries i podem contemplar tot el Pla i Llevant de Mallorca fins a la península d’Artà. Val la pena deturar-se una bona estona i mapa en mà identificar tot el territori que ens envolta. A la franja de nord a ponent tenim el Pou del Colomer, ses Llenques, Sos Ferrers, el puig d’en Cotó i Son Mesquida Vell, possessió de la qual tenim les cases just als nostres peus. De cap a llevant tenim la muntanya del Telègraf. “Quan a mitjan segle XIX es va dissenyar la xarxa de telegrafia òptica d’ús militar a Balears, el projecte afectava Mallorca i Menorca. A Mallorca quedà constituïda per les estacions telegràfiques de Son Jaumell, Calicant, Randa, Torre d’en Pau i l’Almudaina, establertes en aquests indrets per les seves peculiars característiques orogràfiques, topogràfiques i estratègiques que presentaven”. (El Telègraf Òptic a les Balears. Àngel Aparicio. Documenta Balear, 2020). La tornada la farem pel mateix camí.

Les dades

Dificultat 2,5 sobre 5

Distància 4,5 km

Desnivell 310 m

Durada 1 h 40 min

Altitud màxima 473 m

Ruta no circular

@Fita_a_Fita

stats