Fita a fita
Esports 04/06/2021

El Morro d’Almallutx, el més alt de la vall de l’aigua

Recorregut llarg i orientatiu a través del qual es gaudeix de la millor perspectiva, natural i històrica, del massís central de la Serra

Joan Carles Palos
5 min
La ruta de la setmana.

PalmaAlmallutx és una vall plana i rasa que antigament suposava un lloc ideal per viure-hi, amb abundants fonts ben cabaloses. No debades és un espai que pel nombre de jaciments arqueològics excavats palesa una important presència humana al llarg dels temps. El següent recorregut ens permet gaudir d’una de les millors perspectives històriques i naturals d’aquest entorn.

El Morro d’Almallutx s’alça imponent damunt l’embassament del Gorg Blau. És una gegant paret rocosa que conserva el nom de la primitiva alqueria musulmana que s’ubicava als seus peus i que apareix citada al mateix Llibre dels Fets del rei En Jaume. Un indret on es feren forts els darrers sarraïns que resistiren l’envestida de les tropes cristianes durant la campanya de les muntanyes. El topònim prové de la combinació de la partícula Alm, que vol dir ‘aigua’, i Alluch, que significa ‘vall’. Gabriel Ordines, Antoni Ordines i Antoni Reynés expliquen en el seu llibre Es Tossals Verds, nom per nom (Consell Insular de Mallorca, 1995) que el topònim original de la muntanya és “es Més Alt d’Almallutx” i que el genèric actual obeeix al tallant que presenta al vessant de les cases, sobre l’embassament.

El punt de partida el tenim a la font del Noguer, carretera Sóller-Lluc (Ma-10 km 33,800). Aquí trobam una parada del bus TIB, corresponent a la línia L-354 (Can Picafort-Port de Sóller). Consultau-ne la vigència i les freqüències al web del Transport de les Illes Balears.

Imatge imponent del Morro d’Almallutx vist des de la canal dels embassaments.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa carretera ascendim a l’esplanada de la font del Noguer i aviat trobam a la dreta indicadors de fusta del GR-221 que ens assenyalen el camí cap a Sóller pel barranc de Biniaraix i al refugi de Tossals pel pas Llis. Passam un botador de fusta i uns metres després giram a l’esquerra, per una variant de la Ruta de Pedra en Sec.

Assolim el coll de la coma dels Ases [45 min], des d’on ja copsam una primera imatge del cim secundari del puig de la Font (NE), de 1.028 metres d’altura. El cim principal es troba més a la dreta i fa una alçada de 1.071 m. El seu nom original és “es Més Alt de sa Coma dets Ases”, dit també “es Més Alt de sa font des Noguer”. Continuam la marxa i iniciam el descens per la coma dels Ases, tot i que no per gaire temps; perquè uns revolts més avall del coll sortim per l’esquerra del camí [50 min] i seguim un tirany ben fitat que ens guiarà fins a la base del puig. Travessam el nervi rocós que baixa de la carena i sense perdre altura continuam voltant fins a un coster de carritxeres, ample i rost, que trobam en el vessant dret del puig. Un tirany ben fresat i les fites ens permeten anar guanyant altura còmodament.

Aviat fitam un pi solitari a la part alta del coster cap al qual dirigim les nostres passes. Poc després arribam al coll entre el dos puigs de la Font [1 h 20 min]; ens dirigim cap al de l’esquerra, el més baixet. Si ens hi fixam, les fites no ataquen el cim de manera directa, sinó que descriuen una mitja lluna, per les parts més assequibles del penyalar. [1 h 25 m] Ja som a dalt de la nostra primera alçada de la ruta, ara toca gaudir del paisatge: cap al nord-est podem veure la serra dels Teixos i el Massanella, mentre que de cap al sud-oest tenim la Rateta, na Franquesa i Lofra, els Tres Mil.

L’embassament del Gorg Blau des del coll del puig de la Font, cim secundari.

Abandonam el cim i tornam al coll; prosseguim la nostra marxa (NE/E) cap al pas del Cingle Verd per davall del puig de la Font –cim principal– seguint un tirany ben marcat i amb bones fites. [1 h 40 min] “El pas és una còmoda rampa habilitada amb un tram curt de camí, la qual voreja el puig de sa Font per la banda que mira al nord. Pren el nom per les abundoses mates de càrritx que cobreixen el cingle” (del blog Passos de Mallorca). A la sortida del pas, i sense perdre altura, ens dirigim cap a la carena que tenim a la dreta. Una vegada ubicats sobre ella, tan sols es tracta de seguir-la en direcció est, cap al Morro d’Almallutx. A la dreta tenim l’Entreforc, abrupte comellar que baixa des del Colomer fins al torrent de Cúber. El seu nom s’explica per la confluència de dos torrentons a la part superior de la coma.

[2 h 05 min] Passam una primera collada amb pins on deixam l’aspra carena i trobam un tirany que, sense perdre el sentit de la marxa, ens permet una progressió més fàcil cap al Morro d’Almallutx. Una segona collada ens marca una cruïlla important [2 h 10 min]; trobam fites en tots els sentits, però només feim cas de les que tenim a davant (les de l’esquerra indiquen un baixador ràpid cap a Almallutx; les de la dreta provenen del pla del Colomer, per on passarem més endavant), orientades cap a llevant.

A partir d’ara plantam cara a un terreny rocallós i rost. Es tracta d’anar seguint les fites que, com veurem, tiren tot dret per amunt. Cap a la dreta, tenim un coster de carritxeres, potser més còmode i menys sec que el roquissar. Pertot veurem fites que, poc més o manco, conflueixen sobre la carena del cim. El Morro d’Almallutx són tres puntes que oscil·len entre els 1.040 i els 1.060 metres d’altura, el nostre objectiu se situa cap a llevant; el tenim, per tant, a la nostra dreta, tot i que primer [2 h 30 min] passarem per l’avantcim, fitat amb un pal de ferro. Continuam carenejant fins a l’extrem final, on trobam una fita cimera molt més clara i visible que guaita sobre l’embassament del Gorg Blau. Ja hem assolit el nostre segon objectiu! [2 h 40 min].

El coll del Colomer

Ara toca baixar per anar tancant el circuit. Des del mateix Morro d’Almallutx ens orientam cap al sud, amb el puig de Tossals Verds de cara, i cercam les fites que ens han de menar cap al coll del Colomer. No hi ha tirany definit; per tant, hem d’anar trobant la manera més còmoda de fer el camí. [3 h 05 min] Arribarem a una construcció en runes: és la barraca dels nevaters de la Casa de Neu de Tossals (1613). Des d’aquí giram a l’esquerra en direcció al coll dels Coloms, per un tirany que voreja el Frare, un penyal prominent de forma cònica que treu el nas per damunt l’alzinar.

Des del coll dels Coloms [3 h 25 min] tombam a l’esquerra cap a la font del Noguer. Un primer tram fins a la canal de transvasament entre el Gorg Blau i Cúber ens permet assaborir un bell camí de ferradura, marca de fàbrica del paisatge cultural de la serra de Tramuntana. [3 h 35 min] Des de la canal, tot just ens queda una caminada planera amb belles vistes cap a la vall d’Almallutx fins a la font del Noguer [4 h 10 min].

Les dades

Dificultat 4 sobre 5

Distància 8,94 km

Desnivell 588 m

Durada 4 h 10 min.

Altitud màxima 1.062 m

Ruta circular

@Fita_a_Fita

stats