Míchel viralitza un Girona de Champions al Pizjuán

GIRONA"Verticals. Dos tocs mínim per jugador. Finteu, finteu. Jugueu com al carrer", demanava Míchel Sánchez als seus futbolistes durant la primera pausa d'hidratació a Sevilla, on el Girona va confirmar el seu millor inici a Primera, amb set punts de nou (1-2). Míchel s'està fent viral molt sovint, últimament, des que les càmeres entren a tot arreu i emeten les seves xerrades. Les consignes valen un imperi.

Perquè el protagonisme que proposa, més enllà de rivals, pressupostos i historial, parteix de la idea, simple i pura, dels temps d'infància. "Jugueu com al carrer", insistia, dient-los a homes que tenen tots els diners fets i que han jugat infinitat de partits, jugadors que molts cops es confonen amb mercaderia –perquè fa anys que el romanticisme i el futbol es van separar–, que tornin als orígens, que el sentit és allà. I que s'apassionin, que el Girona potser és petit, però regala coses que altres gegants mai sospitaran que existeixen.

Quan els futbolistes blanc-i-vermells van sentir les seves paraules, ja guanyaven 0-1. L'efectivitat ofensiva que està tenint el Girona en l'arrancada de Lliga és espectacular. Aquest aspecte, que durant trams del curs passat va penalitzar, sembla corregit. No va necessitar gaire estona per avançar-se en el marcador, després d'una jugada d'estratègia enviada al fons de la xarxa per Yangel Herrera, atent al refús. El veneçolà suma dos gols consecutius. L'equip també va protagonitzar un rondo infinit, buscant sempre l'home lliure, assolint superioritat rere superioritat. En el fons, el Girona, que fins no fa gaire era un equip patidor, s'ho passa bé jugant. Potser s'està fent gran.

El xou de Savinho

La cosa no es va quedar aquí, però, ja que els gironins van tenir l'oportunitat de fer saltar pels aires el Sevilla, més angoixat per les urgències. Hauria sigut massa bonic. Savinho, que va trencar en eslàlom tothom que va gosar posar-se-li al davant, un cop fet el més complicat, va xutar contra el porter. Respirava l'estadi, que es va envalentir. El Girona creia que resistiria fins al descans, però Gudelj va aprofitar una evident manca de marcatge per empatar. I de cop tot es va enfosquir fins a límits insospitats: el travesser va tremolar a xut de Suso. Encara sort.

L'aturada als vestidors no va frenar el ritme, molt elevat per ser agost. Les apostes lògiques haurien donat guanyador el Sevilla, més acostumat a cites d'aquesta magnitud. Però no, res de raonaments, perquè no serveixen per a res. Va ser arribar-li la pilota a Savinho, o arribar Savinho a la pilota, tant hi fa, que el brasiler es va inventar una nova jugada fantàstica, preludi de la genialitat d'Aleix Garcia, que no va deixar cap teranyina a lloc.

Va haver-hi temps per patir, esclar: Gil Manzano va anul·lar un gol a Rakitic, el VAR va invalidar un penal per mans de David López, i Pedrosa va xutar al pal. També n'hi va haver perquè fallessin gols cantats Savinho i Dovbyk, que havia entrat per Stuani, que encara no se sap si continuarà o marxarà. Fins a saber-ho, encara caldrà patir una mica més.