24/06/2021

Messi i deu més

2 min
Messi, pensatiu, al darrer partit del curs al Camp Nou.

Amb el burofax de Messi, un calfred va recórrer l’espina dorsal del barcelonisme. La notícia va saltar per les platges de tovallola en tovallola com si hagués passat una desgràcia, un desastre natural. Aquells dies eterns d’agost vam tenir assumit que marxava, que el destí era irreversible. Allò que Piqué va comparar exageradament amb la mort d’un pare estava passant. Després va deixar clar i diàfan que es quedava contra la seva voluntat , que Bartomeu li havia mentit múltiples vegades i que sentia que era millor per a tothom canviar d’aires. Semblava el pròleg d’una temporada morta, en suspens, destinada a contemplar-lo apagant-se lentament, com aquelles espelmes que agonitzen durant hores a la taula del dinar de Nadal. Però… president nou, vida nova. 

El Should I stay or should I go dels Clash s’ha aturat en sec. Assegurar la continuïtat de Messi és com el primer gran títol de Laporta perquè, bàsicament, el projecte esportiu és ell. Per això hi ha hagut pressa per segellar el de la tranquil·litat que s’ha mastegat i preanunciat oficiosament des de fa setmanes, que ha surat com la brisa marina que s’esmuny per les finestres, que s’ha perseguit amb la fam de qui caça un nyu. La certesa del “Messi i deu més” es mantindrà al Camp Nou i ara caldrà veure fins a quin punt es pot esborrar el rastre dels jocs malabars que denunciava el capità en matèria de planificació i com s’elevarà el llistó competitiu. De moment, Messi en sap ben poc, de qui l’acompanyarà i qui no: tret de les troballes a cost zero, el més calent és a l’aigüera en les carpetes de possibles intercanvis, sortides i rebaixa salarial dels que guanyen diners a cabassos i no es diuen Lionel Andrés.

En plena economia de guerra gràcies a Bartomeu, el fitxatge és Messi i no queda marge per fer cap esforç més. S’arrossega més que mai el fantasma de Dembélé , lesionat fins al 2035 i, ara per ara, lliure al gener per negociar amb qui vulgui. El francès i Coutinho, seqüeles de la fuga de Neymar, simbolitzen la caiguda al pou d’anys desaprofitats d’un Messi encara en plenitud per guanyar les Champions que li pertanyien. El millor futbolista de la història és alhora amo i esclau de les limitacions del seu propi club. Tot continuarà començant i acabant amb ell, fins que l’edat ja no el perdoni i arribi el moment d’afrontar l’inevitable: un Barça sense Messi, un Barça orfe, un full en blanc ple de pors, possibilitats i riscos per prendre que ningú vol encarar. De moment, n’assaborirem la pròrroga, que no és poc.