TOT COSTA

El mal ja està fet

A menys de tres dies perquè es tanqui el mercat, em declaro insolvent en l’intent de determinar si la negativa del Barça a la contraoferta del PSG és una posició definitiva o el penúltim episodi del serial Neymar. De fet, per l’interès que va posar l’aparell comunicatiu del club a fer-nos saber que l’acord està gairebé descartat, intueixo que marejarem la perdiu fins a última hora. En tot cas, per als que pensem que no hi ha necessitat de repescar el brasiler i, sobretot, que no ens podem arrossegar així per un crac capriciós, el mal ja està fet.

D’una banda, el Barça ha fet saber a Rakitic, Dembélé i Todibo que no li són imprescindibles. Se’ls ha preguntat si volien formar part del bescanvi i, en algun cas com el del croat, fins i tot ha vist reduïda la seva presència a l’equip més enllà de la lògica que indica el seu rendiment des que és al Camp Nou. Curiosament, l’únic futbolista que volien els parisencs i pel qual el Barça no ha volgut negociar ha sigut Semedo, un lateral dret fitxat a preu de titular i que, després de dos anys aquí, no ha donat motius per pensar en ell com un intocable. Però vaja, que si la cosa s’acaba com està ara, el paper fotut li tocarà a Valverde, que haurà de fer creure a tots els implicats en aquest mercat de Calaf que són fonamentals als seus plans.

Però el pitjor de tot és que, amb els seus esforços evidenciats en dues visites infructuoses a París, el Barça haurà deixat clar -si no ve Neymar- que no té la plantilla que voldria tenir. I és incomprensible, perquè és notablement millor que la de la temporada passada. Han reforçat el mig del camp amb un dels futbolistes -De Jong- més seductors i il·lusionants del mercat, han potenciat la davantera amb Griezmann, que ja va ensenyar davant el Betis la seva intel·ligència i que, per poc que s’entengui amb Messi i Suárez, estirarà força més el carro que Coutinho, i fins i tot han trobat competència i relleu per a Jordi Alba amb el prometedor Junior. És clar que sempre hi haurà posicions que podrien estar més ben cobertes però, honestament, em costa pensar en una plantilla a Europa amb les possibilitats de la blaugrana. Per jugar bé a futbol i, si Valverde és capaç de convertir-la en un equip, per aspirar a tot.

I fa ràbia que, amb aquesta aventura del cromo brasiler, la realitat es desdibuixi. De la mateixa manera que si la truita torna a girar i ens fan creure que tenir Neymar a l’equip és garantia d’alguna cosa. Comptat i debatut, és un tret al peu de totes, totes.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF