El Lleida busca estrenar-se, i el Voltregà, repetir títol

LleidaUna dècada després, l’ICG Software Lleida i el CP Voltregà tornen a sonar per a Europa. Els lleidatans perdien la seva única final de la CERS el 2003 contra el Reus Deportiu, i els osonencs, un any abans, guanyaven el seu únic títol amb remuntada heroica contra el totpoderós Porto. Ara es disposen a conquerir el segon títol europeu en importància de l’hoquei patins, en una final four a la capital de la Terra Ferma. Tant el Lleida com el Voltregà, a més, han hagut de ressorgir de les cendres per poder jugar per primer cop una final europea en aquest format.

Els lleidatans han patit dos descensos, amb problemes econòmics inclosos que van fer perillar el retorn a l’OK Lliga el 2012. Des d’aleshores, els homes d’Albert Folguera s’han consolidat a la màxima categoria, i aquesta temporada han fet un salt de qualitat amb la veterania de Creus i Candanedo i la joventut dels bessons Di Benedetto. Amb el virtuós davanter argentí Darío Giménez com a pal de paller i una afició il·lusionada al darrere, els amfitrions s’enfronten aquest dissabte a les semifinals contra el Breganze (21 h, Esport 3), un dels grans d’Itàlia amb internacionals com Ambrosio i Cacau, però que afronta la CERS com a salvavides després de caure a la Coppa a les primeres de canvi i estar contra les cordes al play-off per a l’Scudetto.

El Voltregà també va haver d’afrontar el primer descens de la seva història el 2009, però va tornar a l’OK Lliga un any després. Els de Sant Hipòlit han hagut de reinventar-se constantment. Joves promeses com Àlex Rodríguez, Càndid Ballart o Ignacio Alabart hi han tingut un pas més fugaç del que s’esperava, però amb Cesc Linares a la banqueta l’equip torna a somiar en la glòria europea. Els blanc-i-blaus són els encarregats d’obrir el foc aquest dissabte contra el Barcelos (18.30 h, Esport 3), el campió de les dues últimes edicions però que ha perdut una mica de potencial aquest curs. Tot i la dificultat, una final catalana demà a l’Onze de Setembre (18 h, Esport 3) no és una quimera.