Hi ha cap límit d'edat en què l'esport sigui perjudicial per als atletes?

PalmaMolts esportistes es demanen quina és l'edat màxima per deixar de competir, però la realitat és que no hi ha cap límit ni cap edat en què la pràctica d'un esport sigui perjudicial ni perillosa per als atletes. Si bé és cert que no hi ha una edat màxima per deixar de competir, és una realitat que quan l'esportista entra a la tercera edat es comencen a perdre capacitats. No obstant això, hi ha moltes opcions esportives que poden ajudar a mantenir-se actiu quan se supera la franja dels 60 anys.

Els beneficis per als esportistes que no abandonen l'activitat física un cop superada la seixantena són molts. L'esport millora el sistema cardiovascular i, tot i que la intensitat de l'exercici s'ha d'adaptar a la condició física i a altres particularitats fonamentals de cada esportista, no té conseqüències negatives.

Per tal de mantenir l'activitat física sense córrer riscos, s'han de tenir en compte alguns consells.

Consells per a una activitat física saludable

Les persones que desitgen començar a córrer a una edat més tardana han de fer-se una revisió mèdica per saber en quines condicions físiques estan. Pot ser que presentin una malaltia que els impedeixi o els dificulti l'activitat física i, si no es duu a terme aquesta revisió mèdica prèvia, la pràctica esportiva pot ser perillosa.

Un altre dels factors que s'han de tenir presents abans de començar a córrer superats els 60 anys és que s'ha de fer un treball d'enfortiment de l'esquena, els turmells, les articulacions, els abdominals i la musculatura perifèrica. Quan l'esportista no ho fa, el risc de patir lesions és molt elevat. Així mateix, s'ha de controlar la intensitat amb què es practica l'esport. L'exercici físic s'ha de fer sempre de manera progressiva i els períodes d'inactivitat han de ser tan breus com sigui possible per tal de mantenir el ritme i no perdre la forma física adquirida amb temps i esforç.

En qualsevol cas, l'esportista de la tercera edat sempre ha de tenir present que és important la precaució i la prevenció.

- Combatre el desgast: a més edat la nostra densitat òssia disminueix, els cartílags es ressenten i el teixit conjuntiu, en general, es desgasta. Les principals zones afectades són les articulacions, que són molt importants en aquesta disciplina. Atès que el cartílag evita que els ossos freguin els uns amb els altres, s'han de fer, per exemple, exercicis isomètrics com a complement.

- Beure més aigua: un corredor veterà ha de beure més aigua, ja que corre més risc de deshidratació.

- Realitzar enfortiment constant: construir i mantenir la massa muscular ajuda a protegir i reforçar les articulacions. Si conservam els músculs, tendons i lligaments en bones condicions, es poden prevenir malalties com l'osteoporosi, l'artritis i altres patologies degeneratives. Per aconseguir-ho, el treball al gimnàs o l'entrenament funcional són molt importants. S'aconsella fer peses amb poca càrrega i moltes repeticions, la qual cosa ha d'anar de la mà d'una bona nutrició i de la ingesta de magnesi abans d'anar a dormir.

- Córrer per terrenys més tous: per aquests llocs les articulacions sofreixen menys l'impacte de les gambades.

- Escalfar durant més temps: aquest aspecte, que normalment es descura, és crucial per als corredors veterans, que necessiten estirar més temps per augmentar el flux sanguini.

- Evitar les sobrecàrregues: un treball monòton i reiteratiu normalment pot causar sobrecàrregues i lesions. Es recomana l'ús d'un ampli repertori d'exercicis tècnics, ja que proporcionaran una millora motriu i física, incidiran positivament en el fet de córrer i s'evitaran lesions o deficiències musculars.

- Descansar adequadament: a aquesta edat és bàsic fer un bon procés de recuperació per evitar complicacions físiques. És primordial descansar durant més temps per no alterar els nivells de testosterona i cortisol, que té una incidència important en els músculs.