La jugadora argentina d'hoquei herba Sofia Maccari posa amb l'estelada per a una revista del seu país

BarcelonaLa jugadora argentina d'hoquei herba Sofia Maccari és una de les protagonistes del segon número de la revista argentina 'Hockeyrd'. La jugadora, que va jugar a l'Atlètic Terrassa des del 2002 i fins al 2009, posa amb l'estelada per al reportatge fotogràfic que acompanya l'entrevista.

Maccari explica que quan va venir a Catalunya per jugar a Terrassa no sabia "res, ni tan sols on era Terrassa", però relata que de mica en mica es va començar a moure en un cercle català i es va interessar per la situació de Catalunya. "Vaig pensar que si realment volia aportar alguna cosa o tenir el meu propi pensament, havia de ser amb una base. Llavors vaig començar a interessar-m'hi més", diu la jugadora.

Sobre la independència de Catalunya, Maccari comenta: "No és que no els deixin ser independents, si no que no volen tan sols que parlin català. Sempre és una lluita constant entre Madrid i Barcelona. Tenen el seu propi idioma, la seva pròpia ideologia i, a més, tenen la seva pròpia cultura. I la part econòmica més forta d'Espanya. Potser és això, el que no agrada als madrilenys". La jugadora, que va venir a Catalunya just abans de l'11 de setembre de l'any passat, afegeix que a Barcelona hi havia "una revolució increïble", en referència a la manifestació que el dia 11 va recórrer els carrers de la capital catalana.

Sofia Maccari diu que Catalunya li va donar molt en el seu moment i que ella intenta tornar aquell suport amb "petits detalls", com ara fent tuits de suport al procés independentista o lluint l'estelada. De fet, Maccari va celebrar la medalla de plata que va aconseguir als Jocs Olímpics de Londres amb la seva selecció lluint una estelada. "Per a ells [els catalans] això va ser una revolució. Cap esportista català havia sortit amb la bandera en un esdeveniment tan important com uns Jocs. En aquell moment, jo ho vaig fer de manera inconscient. Vaig veure un noi a la tribuna amb la bandera i l'hi vaig demanar. Em va semblar que era un fet important, perquè vaig estar set anys a Catalunya i tot el que hi vaig viure em va ajudar a arribar a uns Jocs Olímpics. Mereixien que pugés la bandera, els vaig demostrar que ells són presents al meu cor. Per a ells va ser la mostra més gran", conclou Maccari.