Jordi Roura, l'afillat 'golafre' de Carles Rexach
BARCELONAJordi Roura va néixer a Llagostera l'any 1967, i a principis dels anys 80 el va fitxar el Barça. Va passar a viure a La Masia, on va coincidir amb una altra colla de marrecs que venien, com ell, de terres gironines: Francesc Vilanova, Tito , i Aureli Altimira. A ells se'ls va sumar un altre noi escanyolit, un pèl més jove, que venia d'un poblet del Bages, Santpedor. Guardiola, Roura, Altimira i Vilanova van fer molta amistat, i a La Masia els van posar un malnom: la colla dels golafres.
En els primers anys de Johan Cruyff a la banqueta del Camp Nou, l'era pre Dream Team, Jordi Roura va ser una de les primeres promeses de casa per qui el tècnic va apostar. Era un davanter fort però ràpid, i va arribar a jugar deu partits amb el primer equip. Cruyff li va regalar un partit important, la tornada de la Supercopa d'Europa del 1989 a San Siro contra el Milan de Sacchi. Una topada violenta amb Marco van Basten als 7 minuts de joc, però, li va destrossar el genoll (la famosa tríada). Va tardar molt a recuperar-se, va tenir recaigudes, i la seva carrera com a futbolista mai es va recuperar. Ho va provar al Múrcia, al Figueres i al Sant Andreu. L'estiu del 1994 es va quedar sense equip. Tenia 26 anys, però el seu futbol ja s'havia extingit.
I en aquest moment va aparèixer el seu padrí futbolístic, Carles Rexach. El segon entrenador de Cruyff li va obrir les portes del futbol base del Barça a finals del 1994 perquè tornés al club a treballar-hi. El 1997 Rexach es va empipar amb el president, Josep Lluís Núñez, i se'n va anar a entrenar al Japó, al Yokohama Flugels, i es va endur Roura i Alexanko com a ajudants. Un any després Rexach i Núñez van fer les paus i va tornar al Barça, i, amb ell, altre cop Jordi Roura. La temporada 2002/03 es va fer càrrec del juvenil A. I just al final d'aquella temporada es va treure el títol nacional d'entrenador i va ser acomiadat del club de la seva vida. Sandro Rosell, vicepresident esportiu de Laporta el 2003, va posar el seu home fort en el futbol base, Josep Colomer, que va passar el ribot al planter. Roura en va ser una víctima, i Tito Vilanova també. Aquell 2003, mentre Vilanova es buscava la vida a Palafrugell i després a Figueres, Jordi Roura va tornar a trobar aixopluc sota l'ala de Rexach i se'n va anar a entrenar a l'Escola de Futbol TARR (fundada pels exblaugranes Antoni Torres, Juan Manuel Asensi, Carles Rexach i Joaquim Rifé).
El 2005 Vilanova va acceptar ser el secretari tècnic del Terrassa, de Segona B. Tito va escollir l'entrenador, Jordi Vinyals -actual entrenador del juvenil A-, i el seu segon, Jordi Roura. Quan el president del Terrassa va destituir Vinyals -no Vilanova-, Roura va passar a formar part de la secretaria tècnica fent informes dels rivals. Després de dos anys al Terrassa, i amb 40 anys, Jordi Roura va provar sort com a primer entrenador. L'Hospitalet el va fitxar, però tot i el bon joc, els resultats no van ser bons i el van destituir el desembre del 2007. "El seu mètode de treball era 100% Barça, i l'estil de joc també, es notava els mestres que havia tingut", explica Quique Càrcel, el capità d'aquell Hospi. "És molt pròxim amb els futbolistes i segur que es porten bé amb ell. Té sentit de l'humor i és molt bona persona, però té caràcter, també".
En aquella època Vilanova ja havia tornat al Barça com a ajudant de Guardiola per entrenar el filial. Quan, l'estiu del 2008, van fer el salt al primer equip, Tito hi va portar Roura perquè fes els informes a Luis Enrique, que acabava d'agafar el filial. Un any després, el 2009, Roura va pujar també al cos tècnic del primer equip, per ajudar a fer l'scouting dels rivals del Barça. Tres anys més tard, quan Tito va haver d'escollir una mà dreta per fer el que ell havia fet amb Guardiola, ho va tenir clar: Jordi Roura, el seu amic golafre de La Masia. Avui segur que la primera persona a qui ha trucat Jordi Roura és a Carles Rexach, el seu padrí , per demanar-li consell. Ell també va haver de dirigir el Dream Team quan Cruyff va tenir l'atac de cor i s'hi va estar alguns mesos, i sap quin dubtes passen ara mateix pel cap de Jordi Roura.
