Joan Laporta: 365 dies en muntanya russa per passar del discurs al projecte

BarcelonaLa candidatura Estimem el Barça, encapçalada per Joan Laporta i Estruch, es va imposar a les eleccions blaugranes de fa just un any. L'advocat barceloní va obtenir el suport del 54,28% dels socis en els segons comicis amb més participació de la història del club. Víctor Font (amb un 29,99%) i Toni Freixa (8,58%) van completar el podi. 365 dies després d'un triomf molt celebrat en temps de crua pandèmia, contrastem a l'ARA els principals punts del programa que Laporta va desgranar en les seves intervencions públiques, si bé la seva estratègia electoral es va basar més en no cometre errades que no pas en desenvolupar aspectes concrets dels diferents àmbits de gestió del Barça. Per realitzar aquesta anàlisi, agafem com a guia l'àmplia entrevista que l'avui mandatari blaugrana va concedir a aquest diari el 12 de desembre del 2020, quan encara no havien passat dues setmanes de la seva presentació com a precandidat.

Projecte esportiu

Les eleccions van coincidir amb els dubtes sobre el futur de Leo Messi al club. L'argentí acabava contracte el juny del 2021 i la renovació era un dels assumptes estrella a tractar amb els aspirants a agafar el relleu de Bartomeu a la llotja del Camp Nou. "És un tema de credibilitat. Amb el Leo hi tinc una relació personal i sé que els diners, per a ell, no són la cosa més important. Hem de fer-li una proposta amb un equip competitiu", va dir Laporta sobre l'excapità. Mesos després, ja com a president, el projecte va incorporar Memphis, Eric Garcia i el Kun Agüero lliures de traspàs, però va perdre Messi perquè seu el nou contracte no es va poder inscriure a la Lliga per culpa del fair play. A instàncies dels avaladors i dels executius de l'entitat, Laporta va acabar no acceptant la solució que Javier Tebas, el president de la patronal, li va brindar per poder retenir l'astre (els diners de CVC). Ja amb Messi al PSG, el Barça es va desprendre de Griezmann l'últim dia del mercat d'estiu i de Coutinho al mercat d'hivern, i va poder fer quatre fitxatges: Alves, Ferran Torres, Adama i Aubameyang.

Les adquisicions hivernals han fet pujar el nivell d'una plantilla entrenada per Xavi Hernández des de mitjans del mes de novembre. "Serà entrenador del Barça, segur. Tinc molt bona relació amb ell i és el que més desitja", comentava Laporta en precampanya electoral sobre l'egarenc. Més endavant, ja ocupant el càrrec i amb Ronald Koeman a la corda fluixa, el president va refredar el discurs sobre l'excapità: "Les opinions sobre Xavi no estan contrastades". És a dir, no hi confiava prou, tot i la pressió del seu entorn perquè el fitxés abans de l'estiu, quan encara no havia renovat amb l'Al-Sadd. Finalment, quan va veure que la continuïtat de Koeman era insostenible i que cap de les altres opcions que tenia al cap eren possibles, Laporta va trucar a Xavi per oferir-li el primer equip.

Amb el relleu a la banqueta i els fitxatges, el Barça torna a tenir un estil de joc reconeixible, s'ha consolidat a la zona Champions i lluita per guanyar l'Europa League, el títol que té més a l'abast. Mateu Alemany i Jordi Cruyff, homes forts en la planificació esportiva, ja treballen per reforçar la plantilla encara més. El gran objectiu és Erling Haaland, però la competència per fitxar-lo serà ferotge. Els primers moviments s'estan fent per millorar la defensa.

Projecte econòmic

Abans de guanyar les eleccions, Laporta ja sabia que heretaria un Barça en fallida tècnica. "Hem de prendre mesures molt serioses. Hem de reduir despeses, augmentar ingressos i prendre decisions correctes en l’apartat esportiu", va dir a l'ARA, sense voler entrar a detallar el pla econòmic que més endavant li tocaria defensar a Jaume Giró (que acabaria caient de la directiva abans de la presa de possessió). Giró, que avui és conseller d'Economia, proposava l'emissió de bons per refinançar un deute de més de 1.000 milions. També posava el focus en la rebaixa de la despesa en sous, un precepte que Laporta igualment veia vital per redreçar el club: "No s’ha tingut en compte la ràtio de posar la massa salarial entre el 55% i el 62% sobre el total dels ingressos [...] Quan te’n vas al 75% o al 80% és ingovernable". Un any després, el Barça ha refinançat el deute no amb bons, sinó amb un acord de 600 milions amb Goldman Sachs, i ha començat a rebaixar la pressió dels sous esportius en els comptes, si bé té pendents diferiments de contractes elevats com els de Piqué, Busquets, Alba, Ter Stegen o De Jong.

Menys facilitats hi ha amb els ingressos. "Cal imaginació. Hem de treballar per generar 350 milions. Ho aconseguirem segur", deia Laporta. Un any després de la victòria electoral, el Barça no ha pogut tancar cap acord comercial i ha perdut tretze patrocinadors en relació amb el 2019. Amb Spotify hi ha converses en el tram definitiu per tancar un acord global per un màxim de 75 milions l'any, incloent-hi el cognom del Camp Nou, però la firma encara no arriba. Per això, en part, s'acceleren les converses per encabir els diners de la Lliga amb CVC en els comptes d'aquest exercici, que projecten uns ingressos de 765 milions.

Governança i institució

"El meu model proposa un lideratge fort, que la junta s'arremangui, que els directius siguem els primers a agafar la maleta i vendre l’entusiasme pel Barça". És possible que aquesta declaració d'intencions sigui un dels motors més importants de l'èxit que Laporta va recollir a les urnes. De fet, el president i els directius no escatimen les aparicions públiques, ja sigui per acompanyar les seccions professionals o bé per participar en actes promocionals o amb penyes. La directiva de Laporta no s'amaga i és present en tots els processos. Un tarannà pot causar tensió amb els executius del club, que senten que no tenen prou independència per prendre decisions. L'exemple més clar és Ferran Reverter, l'aposta de la directiva per ocupar la posició de CEO i a la qual va renunciar fa unes setmanes. El motiu principal del seu adeu es basava en un model de governança (i no de propietat) que, segons ell, posa alguns cops les afinitats personals per sobre dels arguments professionals.

D'altra banda, Reverter opinava que engegar accions legals contra determinades actuacions de la directiva de Bartomeu amenaçava la relació del Barça amb els inversors. No era partidari d'airejar els resultats de l'informe forensic ni de portar alguns temes a la Fiscalia, cosa que es va fer i anunciar a principis de febrer en una roda de premsa. En precampanya, Laporta ja era partidari d'"aixecar catifes". "No tinc cap ànim de revenja ni contra el Barto ni contra el Sandro. Però això no és incompatible amb la transparència", afegia. Per tant, està complint amb la seva paraula.

Espai Barça

Un altre tema central de la campanya de les últimes eleccions va ser l'Espai Barça, que recull la reforma en profunditat del Camp Nou i la construcció d'un nou Palau Blaugrana. "Vull parlar amb propietat, veure els contractes amb Goldman Sachs, els seus condicionants, si el projecte en si depèn del finançament, dels naming rights, de si estem subjectes a clàusules peremptòries…", deia Laporta abans d'assumir el càrrec. Una vegada al club, el president i el directiu responsable, Jordi Llauradó, van estudiar el projecte i van veure que l'operació de crèdit emparaulada per Bartomeu feia curt per assumir el gruix de les obres. Per això van refer els plans, van canviar de cap executiu i van apujar el sostre del finançament fins als 1.500 milions, una mesura que els socis van aprovar àmpliament en la primera votació telemàtica de la història del club.

Però el nou acord financer encara no s'ha signat i la previsió apunta que encara es trigarà una mica més en fer-ho. Tot i això, la idea és posar en marxa del nou Camp Nou aquest estiu. El següent pas serà saber on jugarà el primer equip de futbol mentre l'estadi estigui ple de bastides. Montjuïc espera a l'horitzó, si bé no es pot descartar seguir a Arístides Maillol, ja que l'estadi olímpic demana una inversió per adequar-se a les normatives europees.