“Per més bons resultats que tinguis, en el tir no arribaràs mai al sou mínim”

BarcelonaHelena Arias, una de les promeses més destacades del tir olímpic, va ser una de les nou científiques catalanes que va participar a Hypatia, el projecte que va fer una investigació a Utah per simular unes condicions geològiques molt semblants a les de Mart. La missió de la jove, que va ser reserva, va ser participar en la preparació física de la missió. A més, aquesta catalana estudia tres carreres: enginyeria electrònica i enginyeria mecànica a la Universitat Politècnica, i física a la UNED. “Vaig començar a compaginar les carreres amb l’esport quan encara estava a casa. L’any passat vaig rebre una beca al CAR de Sant Cugat i això m’ha ajudat. Moltes de les persones que abandonen la pràctica esportiva és perquè no poden compaginar-la amb els estudis”, diu.

Moltes de les seves companyes han abandonat la pràctica esportiva. “Si no tens un suport familiar a casa, és molt difícil que la noia que comença a practicar esport tiri endavant. Però després hi intervenen altres factors. Si les esportistes no reben un reconeixement adequat de les entitats s’acaben desmotivant, perquè la majoria no pot acabar vivint de l’esport”, explica Arias, que té moltes esperances dipositades en els Jocs Olímpics de París 2024 i Los Angeles 2028.

“Qualsevol carrera esportiva té els seus obstacles. No soc conscient d’haver tingut problemes per ser dona i fer tir olímpic. En altres esports hi ha diferència en els diners que el patrocini inverteix en els homes i en les dones, però en el meu no n’hi ha per a cap dels dos. A més, només ens deixen portar tres patrocinadors a la roba. Per més bons resultats que tinguis, en el tir no arribaràs mai a cobrar el sou mínim. La gent ha d’estudiar o treballar i no sempre pots trobar el temps de fer les dues coses”, assegura. 

La trajectòria d'Arias, que quan era petita va provar diferents esports, convida a l'optimisme. Al Campionat d'Europa Júnior de l'any passat va aconseguir la medalla d'or a la prova mixta de rifle a 10 metres, una plata a 50 metres, i també va ser part del grup que va tornar a casa amb la plata per equips.

La societat evoluciona, però no sempre ho fa a la velocitat necessària. “El que busquem és la igualtat d’oportunitats i de visibilitat en l’esport. Crec que hem de trencar amb el camí que hem seguit els últims anys, on l’esport estava associat als homes. La societat vol un canvi. Fa uns anys veure esport femení a la televisió era poc habitual. Quan trobaves alguna retransmissió, trucaves per avisar a tothom. Això està canviant. A poc a poc s’estan fent passos endavant”, opina.

Sense visibilitat no hi ha calés

El condicionant econòmic és determinant. “Els diners són importants per aconseguir la igualtat. Les entitats han d’ajudar les esportistes. El meu esport té una visibilitat que gairebé és zero. En l'àmbit salarial no cal ni parlar-ne, perquè no hi ha sous”, alerta Arias, que fa unes setmanes va participar a Barcelona en una taula rodona del congrés La igualtat en joc.

Les diferències entre el tracte que reben els homes i dones s’han anat reduint, però encara existeixen. “Fins als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro el tir era una competició sexista. Les dones feien menys trets perquè consideraven que no tenien la mateixa resistència física per aguantar. Això ha canviat. En modalitats en què hi ha homes i dones sempre es posava els homes en el millor horari. Ens vam queixar i ara s’intenta tenir en compte. Comencem a veure que es respecta la nostra dedicació”, resumeix.