Fita a fita
Esports 23/07/2021

Es Grau, la joia de la corona de Menorca Reserva de la Biosfera

Un tram del GR-223 recorre el litoral d’aquest parc natural emblemàtic de l’illa, un enfilall de cales inserides en una costa ben retallada

Joan Carles Palos
5 min
La ruta.

PalmaEs Grau és un nucli costaner a la zona de llevant de l’illa de Menorca, tranquil i de llarga tradició marinera, que a principi del segle XX esdevingué lloc d’estiueig dels maonesos. A l’actualitat és un dels principals pols d’atracció turística de l’illa, sobretot pels incalculables valors paisatgístics i naturals del seu entorn, un enfilall de platges i cales inserides en una costa retallada plena de puntes rocalloses i, a trams, abruptes penya-segats. El Parc Natural de l’Albufera del Grau representa des del 1995 la joia de la corona de la marca Menorca Reserva de la Biosfera de la Unesco que ostenta l’illa des de fa 28 anys. Finalment, amb l’aprovació de la Llei del Camí de Cavalls el desembre de l’any 2000, es consolidava la realització d’una iniciativa verda i sostenible.

Aquesta ruta, del Grau fins a Favàritx, és la millor manera d’assaborir les essències del paisatge rural menorquí i les seves excel·lències. Un itinerari senzill i sense grans desnivells que ens acosta a un dels racons més bells i espectaculars de l’illa. Un tram del Camí de Cavalls GR-223 perfectament connectat amb Maó a través del transport públic, la qual cosa ens permet prescindir del cotxe particular a l’inici i el final de l’itinerari. 

La ruta

[00 min] Des de la mateixa parada del bus TIB L-23 (menorca.tib.org), davant l’aparcament públic a l’entrada del Grau, retrocedim per la carretera devers 300 metres en direcció a Maó fins a connectar amb la senyalització del GR-223 (km 6 de la Me-5) [05 min], que seguirem ara en direcció a Favàritx (nord-est). Aquest tram correspon a una part de l’etapa 2 del Camí de Cavalls, que arriba fins al port d’Addaia. Som a punt d’accedir al paratge de la Bassa i la Gola, un bell i encisador itinerari que ens acosta al cor del Parc Natural de l’Albufera del Grau, epicentre de la Reserva de la Biosfera de Menorca.

Un pont ens permet salvar el canal de la Gola, connexió natural de la mar amb la llacuna interior. Una entrada de l’aigua marina avui regulada per evitar un excés de salinitat. Les fites del GR ens menen cap a una gran pineda, alhora que els plafons que trobam al llarg del camí ens informen de la flora i fauna que habita l’entorn de l’albufera. [20 min] Després de fer un petit tast dels valors naturals i paisatgístics del parc natural, sortim a l’arenal de la badia del Grau, que vorejarem per la part oposada al poble. Deixam a la dreta la roca dels Mabres, a primera línia sobre la finíssima arena de la platja, i aviat ens enfilam dalt d’uns turonets [30 min] des d’on començam a gaudir d’unes extenses i belles perspectives de la ruta a seguir. Cap al nord tenim en primer terme el cap de Rambla, sobre el qual s’ubica una torre de defensa del segle XVIII, seguit del cap de Monsenyor Vives i el cap de Favàritx, amb el seu far del 1922. Cap a llevant, sobresurt per darrere els turons l’illa d’en Colom, el més gran dels illots que envolten Menorca. S’hi varen trobar les restes d’una basílica paleocristiana; a final del segle XVIII va ser emprada com a llatzeret, fins a la construcció del que hi ha al port de Maó, del 1817; se’n va cultivar una part i també s’hi va intentar l’explotació de diverses mines de plom i plata a començament del segle XX.

Descendim ara en direcció a la cala dels Tamarells [40 min], on el sender ens torna a situar arran de la mar mentre ens condueix per un paratge meravellós. Començam a sentir les palpitacions d’una naturalesa en estat pur, senyada per la mà de l’home en indrets on els conjunts etnogràfics ens informen clarament dels usos agrícoles i ramaders d’aquell entorn. Deixam a la dreta la torre de Rambla, de titularitat pública i una de les fites més significatives del paisatge cultural d’aquesta ruta, tot i trobar-se en un penós estat de conservació. “Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada al cap de Rambla, que separa la cala de la Torreta de la cala dels Tamarells. Va ser construïda entre el 1799 i el 1802. És troncocònica, de pedra sense forma i morter sobre un sòcol. Dos cordons, un de superior i un altre d’inferior, de marès i lleugerament sortints, emmarquen externament el parapet de la terrassa.” (menorca.es)

[1 h 00 min] Abandonam la cala de la Torreta, un petit arenal amb forma de mitja lluna, mentre el camí ens mena novament cap a l’interior per iniciar un recorregut de dos quilòmetres fins a la propera cala. Es tracta d’un tram del nostre itinerari que passa per un paratge sinuosament encisador de camps i boscos (les Planes), que contrasta fortament amb el litoral per la manera com els usos agrícoles han modelat el paisatge. D’aquesta manera arribam a cala en Cavaller [1 h 30 min], una platja de còdols amb un mollet des d’on podem contemplar de més a prop la punta de Monsenyor Vives, a la nostra esquerra.

Cala Morella Nou

Superat l’equador de la ruta, ens tornam a endinsar per una extensa i espessa pineda lluny de la mar. Però passa ràpid, perquè aviat som a cala Morella Nou [1 h 40 min]. Travessam una pista forestal i el sender fa pujada per salvar els relleus costaners que ens separen de l’arenal de Morella o platja d’en Tortuga [2 h 00 min]. Ben davant ja tenim el far de Favàritx, imatge que ja no ens abandonarà fins al final de la caminada. Mentrestant, travessam l’arenal banyat per unes aigües de color turquesa i deixam a l’esquerra la bassa de Morella, de la qual ens separen unes dunes densament poblades de vegetació. Novament el sender ens condueix cap a l’interior per unes passarel·les de fusta que ens permeten contemplar l’esmentada bassa, una de les zones humides més valuoses del Parc Natural de l’Albufera i un lloc esplèndid per a l’observació d’aus.

[2h 35 min] Mentre abandonam els dominis de la gran finca de Capifort, deixam a la dreta el caminet que condueix fins a cala Presili, un més dels petits paradisos d’aquesta part del litoral menorquí. [2 h 45 min] Sortim a la carretera d’accés al far del cap de Favàritx, on hi ha una parada de bus del transport públic (L-43 menorca.tib.org) que ens permet tornar a Maó des d’aquest punt. Abans de fer-ho, recomanam una visita al far, a tan sols un quart d’hora de camí [3 h 00 min]. La seva construcció, així com el de Punta Nati, al nord de Ciutadella, va estar motivada principalment pels naufragis dels vapors Isaac Pereyre el 1906 i General Chanzy el 1910 a diferents punts del litoral més septentrional de l’illa.

@Fita_a_Fita 

stats