El Govern creu que Joan Soteras ha de "donar explicacions a la societat" arran de les informacions de l'ARA

BarcelonaJoan Soteras, el president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), va avançar la setmana passada en una entrevista al diari ARA que enviaria una carta al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, amb l'objectiu de rebaixar tensions i exposar el treball que fa l'ens federatiu amb el futbol femení. Prèviament, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, havia dit públicament que Soteras "no és la persona més adequada per estar al davant de la FCF" a causa de la resposta poc contundent –sobretot en un primer moment– al petó a la boca no consentit de Luis Rubiales, el president suspès de la RFEF, a Jennifer Hermoso, jugadora de la selecció espanyola de futbol. De fet, va ser un dels que van aplaudir Rubiales en l'assemblea en què va anunciar que no dimitiria.

La primera rèplica de Soteras a Plaja no es va fer esperar: "No són ningú [referint-se al govern català] per dir-me si he de dimitir. A la senyora Plaja no la conec de res. No sé ni qui és". L'endemà, més relaxat, a l'entrevista amb l'ARA, el president de la FCF va considerar que s'havien "escalfat tots i passat de frenada" abans d'agregar que no té "res en contra de la Generalitat". Segons ha pogut saber l'ARA de fonts del Govern, el president Aragonès va rebre la carta de Soteras el 30 d'agost. En aquesta carta, el dirigent esportiu admet que es va equivocar en les declaracions poc contundents posteriors a l'assemblea de la RFEF –va dir que les explicacions de Rubiales eren "creïbles" i que creia que "havia demanat disculpes com s'han de demanar" durant el seu discurs– i al dir que no sabia qui era Plaja.

Les mateixes fonts del Govern diuen a aquest diari que "Soteras hauria de donar més explicacions a la societat per les seves respostes al cas Rubiales, però també per les informacions publicades a l'ARA durant els últims dies". Es refereixen a les denúncies públiques pel tracte rebut a la FCF de Paquita Linares, una exdirectiva, i de Sandra Mora i Raquel Elola, extreballadores, i a la notícia avançada per aquest diari sobre la suspensió el 2022 d'un partit de la selecció catalana femenina a petició de Rubiales en ple conflicte de les 15 amb la selecció espanyola.

El Govern té poc marge de moviment des del punt de vista legal

Quan Soteras diu que el Govern no és ningú per dir-li si ha de dimitir, té força raó des del punt de vista legal. Segons expliciten els estatuts de la FCF, aquesta "és una entitat esportiva privada", malgrat que és "d'utilitat pública". Això provoca que les vies per fer fora un president, més enllà del que decideixin les urnes en unes eleccions o un vot de censura –que necessita per posar-se en marxa la majoria dels directius o el 15% dels assemblearis–, es redueixin al fet que el Consell Català de l'Esport insti el Tribunal Català de l'Esport (TCE) a obrir un expedient sancionador –la mateixa jugada que ha fet el CSD amb el TAD per a Rubiales– o a un expedient disciplinari que li obrís la mateixa Federació Catalana.

Procés legal obert per la possible repetició d'eleccions

El 13 de febrer Soteras va ser reelegit com a president de la FCF en la repetició de les eleccions que es va fer després que el Tribunal Català de l'Esport (TCE) –en una causa oberta per la denúncia d'un dels candidats, Álex Talavera– detectés fins a 175 irregularitats en les votacions dels comicis celebrats el 22 de maig del 2022, que també va guanyar Soteras. Ara una altra vegada les eleccions han acabat als tribunals a causa de la impugnació de dos dels candidats, Álex Talavera i Juanjo Isern. Aquests van denunciar unes noves irregularitats al TCE, que les va desestimar i va proclamar com a president Soteras malgrat posar sobre la taula alguns aspectes que s'havien fet malament durant el procés electoral. Precisament, Isern ha portat la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè valori aquests aspectes.

A banda d'això, els últims dies l'ARA ha explicat els casos de Paquita Linares, Sandra Mora i Raquel Elola. Paquita Linares és una exdirectiva de la FCF que ha denunciat per injúries l'exvicepresident Josep Llaó, el director general José Miguel Calle i el mateix Joan Soteras i que ha explicat un calvari de set anys. De fet, els representants legals de Linares consideren que va patir assetjament sexual per part de Llaó i Calle, i assetjament laboral per part de Soteras.

Sandra Mora, per la seva banda, va ser acomiadada com a treballadora de la FCF mentre estava embarassada i de baixa per ansietat i d'aquí un mes se celebrarà el judici que reclama la nul·litat de l'acomiadament i la readmissió. També hi ha el cas de la Raquel Elola, que va ser relegada com a secretària de la delegació de Tarragona de la FCF i, posteriorment, acomiadada quan estava de baixa per ansietat a causa de l'ambient que vivia en el seu lloc de treball. Prèviament, Elola havia volgut presentar-se a les eleccions sindicals, un moviment que no li va agradar gens a Soteras.

Soteras va arribar a la presidència de la FCF per la renúncia de Subies

Des de l'agost del 2018 Soteras, un empresari del sector dels tints que va ser president del Sabadell, és el màxim dirigent de la FCF. El vallesà, que prèviament havia estat vicepresident, va arribar a la presidència a causa de la dimissió d'Andreu Subies, que va preferir incorporar-se a la RFEF com a vicepresident econòmic coincidint amb l'arribada de Luis Rubiales a la presidència del màxim organisme del futbol estatal. La bona relació de Soteras i Subies s'acabaria esquerdant i la mateixa FCF va personar-se com a cas civil el 2021 en la investigació sobre la possible malversació de fons de la FCF durant la presidència de Subies englobada en el cas Soule. Anteriorment, l'octubre del 2018, Subies havia estat detingut per la Guàrdia Civil, i el març del 2019 va dimitir de la RFEF a causa de la seva imputació per apropiació indeguda.

Sistema clientelista

El funcionament de les forces de poder de la FCF és similar al sistema clientelista de la RFEF -Soteras també va ser vicepresident de la RFEF fins al divendres de la tristament famosa assemblea-, amb l'afegit que tothom encara es coneix més perquè el territori que abasta és força més reduït. Les grans decisions les prenen els dos òrgans de govern superiors i de representació: l'assemblea general i la junta directiva. Poden participar i votar en l'assemblea general, que se celebra una vegada a l'any, tots els membres de la FCF amb una antiguitat mínima d'afiliació d'un any: clubs, associacions esportives, agrupacions esportives i altres entitats privades sense afany de lucre. Són els mateixos que tenen la capacitat de votar en unes eleccions a la presidència, les quals se celebren cada quatre anys i no hi ha límit de mandats.