El Girona, a un gran pas de redescobrir la felicitat

GIRONAEl cor del Girona batega accelerat. Amb el compte enrere activat fa dies, la història del club blanc-i-vermell pot canviar de dalt a baix en les pròximes hores. L’oportunitat per pujar a Primera Divisió és ben real. Tothom ho sap. I ningú vol cap altre desenllaç que no sigui aquest. L’1-2 aconseguit a Vallecas diumenge passat va ser un afegit per a una autoestima que s’ha anat omplint gràcies a la preciosa dinàmica d’un equip que només és a un pas. Un gran pas, això sí, però només un: a Montilivi, davant 1.500 aficionats, el Girona defensa el seu avantatge contra el Rayo Vallecano (21 hores, #Vamos). Ho farà pensant que la final és a partit únic, sense sortir-se d’un discurs marcat pel seny. No hi ha res fet, res, així que calma.

Però les combinacions provoquen una tímida rialla, conscients que l'objectiu està ben encarat. Qualsevol triomf o empat, dona l’ascens a Primera, fins i tot una derrota per 0-1, o també una per 1-2, en aquest cas després d’una pròrroga –no hi haurà penals– perquè la classificació de la Lliga ho estipula (els catalans van acabar cinquens, els madrilenys sisens). De les hipòtesis negatives, com una derrota per la mínima, a condició que el Rayo marqui un mínim de tres gols, o una derrota per dos o més gols de diferència, no en parlarem gaire, perquè sempre en sortiria beneficiat el vestidor d’Iraola. El retorn a Primera està tan a prop que no es pot deixar escapar.

Bárcenas o Stuani, l'únic dubte

Qui li hauria dit a Francisco que, després del drama viscut amb la patacada contra l’Elx, estaria davant d’un escenari encara millor per segon curs consecutiu. “Sabem què significa aquest partit i l’anirem a guanyar. No estem pensant ni en el marcador ni en dilluns, només estem centrats a mantenir el to”, assegura el tècnic andalús, que ja s’ha convertit, per mèrits propis, en tota una institució a Montilivi. “La realitat diu que estic en el meu millor moment, a Girona. Hem superat moltes coses per estar en aquesta situació i, tot i que tinc els peus a terra, estic il·lusionat i dedico tot el temps de què disposo a aquesta final, perquè només amb la il·lusió no en tindrem prou. Hem de seguir treballant i els jugadors tenen clar què han de fer sobre la gespa”. L’únic dubte del conjunt blanc-i-vermell a l’onze inicial és qui serà l’acompanyant de Mamadou Sylla, fonamental en l’anada, en la punta d’atac: o Stuani, pal de paller dels últims anys, o Bárcenas, que ha tornat de la seva estada amb la selecció i últimament és imprescindible en l’esquema. Couto, recuperat del cop rebut a Madrid, està disponible, i Francisco tindrà recursos i alternatives perquè no té cap baixa. D’altra banda, el Rayo espera posar d’inici Bebé, una arma perillosa.

Els 90 minuts, o els 120, seran una eternitat. “Intentarem resoldre els problemes que ens generi el Rayo sent nosaltres mateixos. Hem d’anar amb molta precaució i dominar totes les fases possibles, inclosa la fase del nerviosisme, que també hi serà”, confessa l’entrenador del Girona, que reconeix que l’ascens seria la fita més gran de la seva trajectòria. “És el millor que em podria passar, és cert, però encara no ha passat. Entrar en la història d’aquest club em faria sentir molt orgullós, però encara s’ha de lluitar una mica més”.

Madrenas confirma que no hi haurà celebracions

El Girona tindrà, un any més, el suport d’una afició totalment entregada malgrat que només entraran a l’estadi 1.500 aficionats. A les 18.45 hores, a l’esplanada de tribuna, s’ha fet una crida per rebre els futbolistes, i tota la ciutat està adornada amb banderes. Marta Madrenas, l’alcaldessa de Girona, demana civisme i que es respectin les mesures de seguretat. El consistori ha decidit ordenar diferents talls de circulació però ha confirmat que no hi haurà cap mena de celebració l’endemà si finalment puja a Primera. El club sí que té previst un petit acte just quan acabi el partit, al mateix estadi de Montilivi i només per als aficionats que hagin pogut accedir al camp. Tampoc cal donar-hi més voltes, perquè un ascens ho compensa tot. Sisplau, que la final surti bé.