El Girona continua cavant la seva pròpia tomba a Pamplona

GIRONACop a cop, derrota a derrota, dia a dia, és una palada més a la tomba d'un Girona que no se'n surt. A Pamplona ha acumulat la tercera derrota consecutiva (2-1) i la novena jornada sense guanyar, i s'acosta perillosament als llocs de descens. Ja només són cinc punts els que té de marge, una distància poc prudent per a un equip en caiguda lliure, sense frens i contagiat de negativitat.

El partit contra l'Osasuna ha estat una repetició de les jornades anteriors. Cap canvi, cap esperança de trobar un camí enmig de la foscor existent. Amb errors greus al darrere i una falta d'agressivitat en atac que el penalitza fins a congelar-lo. La principal arma del Girona era el futbol. Quan s'ha quedat sense futbol, s'ha tornat inofensiu.

Budimir ha aprofitat la paràlisi blanc-i-vermella poc abans d'arribar al descans per avançar-se a tothom i rematar sol a l'interior de l'àrea. No han necessitat res més que tres o quatre tocs per jugada, els navarresos, per crear perill. Els gironins n'han fet trenta per intentar progressar: tenien la pilota per tenir-la, incapaços de fer mal, sense cap intenció propositiva. Veient-los competir, a excepció del tram final, no ha semblat que s'estiguin jugant la vida. De fet, potser han pensat que era millor protegir-se i salvar un punt que arriscar i sumar-ne tres. L'acció del davanter croat els ha alterat els plans, però no és excusa.

Malgrat que el joc no ha estat fluid, el Girona ha tingut ocasions. Però els detalls que abans sortien cara, ara surten creu. A Danjuma li han anul·lat un gol per fora de joc, encara amb 0-0. Després, el neerlandès i Arthur han obligat Sergio Herrera a intervenir i Boyomo ha tret una pilota sota pals que feia tota la pinta d'acabar a dins. Míchel defensa que les dinàmiques no existeixen, però els fets no li donen la raó. Miguel ni va viatjar, lesionat a última hora, per exemple.

Per centímetres

Amb una capacitat de desbordar inexistent, l'escenari demanava un gir. Les opcions, de bon principi, han estat Asprilla, Iván Martín i Stuani. El colombià s'ha picat les tres primeres accions, totes desviades, i ha rebut l'esbroncada del tècnic madrileny per no fer l'esforç ni d'associar-se. La desesperació és tan gran que l'equip, amb el marcador en contra, disputa totes les accions com si fos el temps de descompte, de la por que té d'arribar a les últimes jornades amb l'aigua al coll.

El Girona ha millorat, però no ha trobat el premi per centímetres. González Fuertes i la tecnologia han anul·lat un segon gol, obra de Stuani. D'aquells que cal mirar amb lupa per saber si ho és o no. Li passa de tot, a l'equip. I res no és positiu. La sentència de Pablo Ibáñez ha estat un càstig duríssim. Asprilla ha fet el 2-1 massa tard.